dissabte, 6 de desembre del 2003



EL MOBBING D’ESTAT


Se sent parlar del “mobbing”, tothom en va ple. Quan a un fenòmen se li adjudica un terme concret sembla que pren força i categoria, sobretot si acaba en “...ing”.

Aquest nou “...ing” fa referència a l’assetjament moral, el qual sembla que s’està estenent com una taca de fuel.

En qualsavol organització, els superiors, quan ho són veritablement, crèixen i es guanyen, entre els seus, un merescut i respectat lideratge. Per contra, quan els anomenats superiors només ho són en el nom, s’inflen en lloc de crèixer, i imposen per la força un lideratge antinatural.

És en aquestes circunstàncies quan, per aconseguir i mantenir un equilibri inestable, gairebé funambulístic, individus mancats de talla moral, humana i tècnica utilitzen el ja esmentat “mobbing”.

Impossibilitats com es veuen de guanyar-se el reconeixement del seu ramat, procuren, sobretot amb els més díscols, aplicar l’assetjament moral per tal de minar psicològicament els subordinats. Així disposaran d’ànimes en pena, lobotomitzats, els quals resultaran d’un maneig extremadament senzill.

Conec un país, imaginari, és clar, on governa un President Sol a cops de decret-llei de divendres en divendres. Aquest exinspector d’Hisenda respon al perfil clàssic de l’assetjador moral. Està envaït per un acusat complexe d’inferioritat; és un trepa, adulador fins a la genuflexió dels seus superiors i dels que són més influents que ell; i professa, d’altra banda, un pànic esquizoide en vers als que comformen els estrats inferiors de la seva piràmide. Les seves declaracions i actuacions en front de qualsevol opinió diferent a la seva s’ajusten cada cop més al perfecte “mobbing”. (començo a creure que se n’ha comprat un manual).

Voldria dir al conjunt de la societat civil, i a les persones a títol individual, d’aquest, sempre hipotètic país, que despertin d’aquest malson i que reaccionin amb celeritat.

Cal que perdin la por i els complexos que els han imposat; i que manifestin en veu alta la seva sana discrepància.

És només des del contrast de punts de vista diferents  des d’on es pot enfortir la democràcia i millorar la societat. És necessari reaccionar fermament davant de postures clarament autoritàries i de negació de diàleg.

La inflor de personatges grisos i la exponencial pèrdua de llibertats pot portar cap a un règim com el que sembla que ja no recordem.






Silvestre Entredàlies

dissabte, 8 de novembre del 2003



RES NO ÉS CASUAL


No és casual que s’hagi portat a l’oblid la Guerra Civil Espanyola .

Ni que el vell dictador ja no sigui tan criminal.

No és casual que ningú no pagués pel que va fer, i alguns segueixin al poder.

No és casual la subvenció a la Fundación Francisco Franco.

No és casual la programació de les televisions, la lliga de les estrelles i el pensament únic imperant.

Ni el recolzament incondicional del Govern Espanyol a la invasió de l’Iraq.

No és casual que el gos petener bordi fins l’afonia aixoplugat sota el carro del vencedor.

No és casual la impunitat que el poble adotzenat dona als atacants.

No és casual l’atac a les torres bessones en plena crisi interna nord-americana.

Ni que la seva gent faci pinya rere la bandera que mig món es veu abocat a odiar.

No és casual que el Govern dels Estats Units instauri el terror entre els seus conciutadans.

No és casual que abandonin educació i sanitat per posseir el cinquanta per cent del poder destructor del planeta.

No és casual la falsa amenaça de les armes de destrucció massiva iraquianes.

Ni el trist paperot dels equips de Blix i Albaradei.

No és casual la prepoténcia davant l’avergonyida i disgregada Unió Europea.

No és casual la mort de Kelly.

No és casual el caos i el pillatge i la destrucció de serveis bàsics a Iraq.

Ni l’assassinat d’informadors gràfics per part de l’exercit ocupant.

No és casual la invasió d’un país després d’una guerrai dotze anys d’embargament

No és casual la vista grossa practicada amb la realment armada Corea del Nord.

Només quan s’oblida la gravetat d’una guerra s’ignora el valor de la pau.

És per això que hem de tenir els ulls ben oberts davant els que per interessos

Econòmics o de poder volen convertir diferències en enfrontaments.






Silvestre Entredàlies