dissabte, 6 de desembre de 2003



EL MOBBING D’ESTAT


Se sent parlar del “mobbing”, tothom en va ple. Quan a un fenòmen se li adjudica un terme concret sembla que pren força i categoria, sobretot si acaba en “...ing”.

Aquest nou “...ing” fa referència a l’assetjament moral, el qual sembla que s’està estenent com una taca de fuel.

En qualsavol organització, els superiors, quan ho són veritablement, crèixen i es guanyen, entre els seus, un merescut i respectat lideratge. Per contra, quan els anomenats superiors només ho són en el nom, s’inflen en lloc de crèixer, i imposen per la força un lideratge antinatural.

És en aquestes circunstàncies quan, per aconseguir i mantenir un equilibri inestable, gairebé funambulístic, individus mancats de talla moral, humana i tècnica utilitzen el ja esmentat “mobbing”.

Impossibilitats com es veuen de guanyar-se el reconeixement del seu ramat, procuren, sobretot amb els més díscols, aplicar l’assetjament moral per tal de minar psicològicament els subordinats. Així disposaran d’ànimes en pena, lobotomitzats, els quals resultaran d’un maneig extremadament senzill.

Conec un país, imaginari, és clar, on governa un President Sol a cops de decret-llei de divendres en divendres. Aquest exinspector d’Hisenda respon al perfil clàssic de l’assetjador moral. Està envaït per un acusat complexe d’inferioritat; és un trepa, adulador fins a la genuflexió dels seus superiors i dels que són més influents que ell; i professa, d’altra banda, un pànic esquizoide en vers als que comformen els estrats inferiors de la seva piràmide. Les seves declaracions i actuacions en front de qualsevol opinió diferent a la seva s’ajusten cada cop més al perfecte “mobbing”. (començo a creure que se n’ha comprat un manual).

Voldria dir al conjunt de la societat civil, i a les persones a títol individual, d’aquest, sempre hipotètic país, que despertin d’aquest malson i que reaccionin amb celeritat.

Cal que perdin la por i els complexos que els han imposat; i que manifestin en veu alta la seva sana discrepància.

És només des del contrast de punts de vista diferents  des d’on es pot enfortir la democràcia i millorar la societat. És necessari reaccionar fermament davant de postures clarament autoritàries i de negació de diàleg.

La inflor de personatges grisos i la exponencial pèrdua de llibertats pot portar cap a un règim com el que sembla que ja no recordem.






Silvestre Entredàlies