BUSH, EL GENERAL VENÇUT
Per fí ja tenim resolució del
Consell de Seguretat de Nacions Unides. Molts s’hauran tret, en fals, un pes de
sobre.
La resolució 1546 del CS de NNUU sobre
l’Iraq aprovada el 8 de juny de 2004 diu que “l’ocupació acabarà el 30 de juny
de 2004” i que a partir d’aquesta data l’Iraq tindrà “plena sobirania”.
Pot “acabar l’ocupació el 30 de
juny” i a l’hora continuar sobre el territori 135000 soldats invasors sota
comandament exclusiu dels EEUU?
Pot tenir l’Iraq “plena
sobirania” i a l’hora tolerar en el seu territori una ambaixada dels EEUU amb
un mínim de 3000 intrusos treballant sota les ordres i directrius de Jonh
Negroponte?
Quina mena de “plena sobirania”
pot tenir o exigir aquest Govern Interí triat per EEUU i imposat al poble
iraquià?
Què els ha passat a Chirac, Shröder i Putin, tan taxatius que es van
mostrar contra la belicositat unilateral del yanqui?
Què se n’ha fet de Zapatero, de
la seva enteresa impecable replegant les tropes i tornant al senderi?
La resolució que aquests prohoms
han aprovat està curulla de cinisme d’EEUU, i de renúncies d’Europa. Aquesta
Europa que havia de ser assenyada, culta, ferma en les seves conviccions i
tolerant amb les dels demés.
Bush és ara el general ferit de
mort en una batalla que està perdent.
Seria de mals vassalls no auxiliar-lo, no fer-li costat en tan mal tràngol. Els
seus servents no el deixaran fracassar tot sol davant l’Infidel. Ben cert és
que els més díscols han discrepat en algun moment, però ara pinten bastos per
l’amo, i cal tancar files aplicar disciplina i oblidar el criteri. El llop és
molt a prop (i a sobre és moro). Que
ningú surti del ramat!
Ara el que li caldrà al general
és tranquil.litat. El seu mal no vol soroll. Cal que perdi protagonisme, desviar la pressió informativa
creant algun conflicte pantalla. Cal també que perdi les eleccions. Així, fent
un discret mutis cap a bambolines, ningú el contrariarà amb tribunals penals
internacionals, crims contra la humanitat, drets humans, convencions de Ginebra
ni altres mandanges. (Aquest sistema ja l’està provant el seu amic Josemari, de
moment li va força bé)
D’aquí a molts anys, com altres
grans tirans, morirà de vell, de molt vell, en un còmode llit, a la seva
acollidora mansió. Se l’endurà una parca dolça com la mel, voltat dels
seus, que l’estimen que el veneren.
Morirà tranquil i satisfet.
En nom dels milers de morts com
gossos a l’Iraq per defensar la seva terra i la seva cultura: Enhorabona, Georges W. Bush!
Silvestre Entredàlies
