dissabte, 10 de juliol de 2004


BUSH, EL GENERAL VENÇUT
 

Per fí ja tenim resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides. Molts s’hauran tret, en fals, un pes de sobre.

La resolució 1546 del CS de NNUU sobre l’Iraq aprovada el 8 de juny de 2004 diu que “l’ocupació acabarà el 30 de juny de 2004” i que a partir d’aquesta data l’Iraq tindrà “plena sobirania”.

Pot “acabar l’ocupació el 30 de juny” i a l’hora continuar sobre el territori 135000 soldats invasors sota comandament exclusiu dels EEUU?

Pot tenir l’Iraq “plena sobirania” i a l’hora tolerar en el seu territori una ambaixada dels EEUU amb un mínim de 3000 intrusos treballant sota les ordres i directrius de Jonh Negroponte?

Quina mena de “plena sobirania” pot tenir o exigir aquest Govern Interí triat per EEUU i imposat al poble iraquià?

Què els ha passat a Chirac,  Shröder i Putin, tan taxatius que es van mostrar contra la belicositat unilateral del yanqui?

Què se n’ha fet de Zapatero, de la seva enteresa impecable replegant les tropes i tornant al senderi?

La resolució que aquests prohoms han aprovat està curulla de cinisme d’EEUU, i de renúncies d’Europa. Aquesta Europa que havia de ser assenyada, culta, ferma en les seves conviccions i tolerant amb les dels demés.

Bush és ara el general ferit de mort en una batalla que  està perdent. Seria de mals vassalls no auxiliar-lo, no fer-li costat en tan mal tràngol. Els seus servents no el deixaran fracassar tot sol davant l’Infidel. Ben cert és que els més díscols han discrepat en algun moment, però ara pinten bastos per l’amo, i cal tancar files aplicar disciplina i oblidar el criteri. El llop és molt a prop (i a sobre és moro).  Que ningú surti del ramat!

Ara el que li caldrà al general és tranquil.litat. El seu mal no vol soroll. Cal que perdi  protagonisme, desviar la pressió informativa creant algun conflicte pantalla. Cal també que perdi les eleccions. Així, fent un discret mutis cap a bambolines, ningú el contrariarà amb tribunals penals internacionals, crims contra la humanitat, drets humans, convencions de Ginebra ni altres mandanges. (Aquest sistema ja l’està provant el seu amic Josemari, de moment li va força bé)

D’aquí a molts anys, com altres grans tirans, morirà de vell, de molt vell, en un còmode llit, a la seva acollidora mansió. Se l’endurà una parca dolça com la mel, voltat dels seus,  que l’estimen que el veneren. Morirà tranquil i satisfet.

En nom dels milers de morts com gossos a l’Iraq per defensar la seva terra i la seva cultura:   Enhorabona, Georges W. Bush! 





Silvestre Entredàlies