dissabte, 11 de setembre de 2004

S.O.S.

Jo era dalt d’un gran vaixell, en una hamaca de la coberta superior. El rumor dels motors i l’udolar del vent es van anar, poc a poc, transformant en una veu solemne, decidida i clara. Em vaig espantar, però de seguida, m’envair una immensa enteresa, una consciència total. Sí, era ell, el gran vaixell, qui em parlava. Vaig entendre que ho feia per a tota la tripulació, però sabent que només eren capaços d’escoltar-lo i d’entendre’l els que es creien part del barco, que se’l feien seu, que l’estimaven. Em parlà en aquests termes:
Jo, el vostre vaixell em sento obligat, no només a parlar-vos, sinó a demanar-vos ajuda a tots els que m’escolteu.
Us seré clar, cal ser-ho en els moments crítics. El pont de comandament està governat per titelles a les ordres de grans corporacions. La seva vanitat i poder els fa cecs i indolents davant la meva ràpida degradació.
A la sala de màquines la vida s’està fent del tot insuportable: explotació, malalties, fam, lluites...
Els de dalt ja no poden utilitzar el tradicional sistema de estossinar-los cada cop que algun d’ells prova d’aixecar el cap. No poden perquè els compartiments estancs que els de dalt van construir estan completament rovellats. Estic ben foradat. Els crits de la sala de màquines se senten per tot el vaixell, i des d’allà es percep el luxe de les parts altes. Estem a punt d’un motí general. La meva deteriorada estructura seria incapaç de resistir-ho.
La situació es inèdita, requereix una solució imaginativa i agosarada, alhora que participativa i consensuada. És per això que us faig aquesta crida, fills meus, tots podeu i heu d’aportar el millor de vosaltres. Cal  redistribuir recursos, espais i esforços, i establir la comunicació i la harmonia. Després, si us plau, fixeu rumb a port segur i, allà, feu-me un manteniment a fons i una remodelació total, ho necessitem per sobreviure i seguir la nostra singladura.
La veu es va anar transformant en un tossut cant de cigala, i em va començar a semblar que tot havia estat un somni quan vaig aixecar el vol de la coberta de proa. Just abans de despertar-me vaig poder llegir al casc el nom del vaixell: PLANETA TERRA.
Es veu que estava pesant figues recolzat en el mur de pedra, a l’exterior del Santuari de l’Ecologia. Davant tenia un plafó instal·lat aquí per un dels millors homes del Vallès, la inscripció ens recorda que si no aportem solucions, ens convertim en part del problema.
Espero que ens veiem, sí, amb tu que has llegit fins aquí, a la Festa per la Cultura de la Pau.
Sabrem llegir-nos als ulls que no volem ser part del problema i que som capaços d’escoltar el vaixell.
                                                                                                      
Fins aviat.

Silvestre Entredàlies