dissabte, 11 de desembre de 2004


CARTA ALS REIS D’ORIENT



El cowboy està crescut. Expulsa del seu govern els falcons menys rapinyaires . Tensa la corda de les relacions internacionals i augmenta el nivell de barbàrie en la invasió de l’Iraq.

Segons el seu lleuger raciocini, l’avalen els seus cinquanta-quatre milions de vots. Són vots del fonamentalisme religiós, vots de la por, vots induïts amb profusió de falses amenaces de bomba, injustificats estats d’alarma i nombrosos simulacres d’evacuació.

Vull pensar que en els recents comicis es reflecteix una societat profundamnet teocratitzada i atemorida.

Vull creure que l’ampli recolzament que ha obtingut el garrell és fruit de la manipulació dels votants, i també, recordem-ho, per una flagrant privació del dret de vot a elements potencialment demòcrates.

Està ell interessat en la democràcia en sí mateixa? O bé, com a mer instrument i coartada per a obtenir poder i beneficis? Vol una democràcia real, de debò? O vol, per contra, una democràcia virtual, que només ho sigui en la forma?

Us proposo, ara, fer un intens exercici de papanatisme, oblidem-nos de la frase que va dir en plena crisi pel cas iraquià: “tot això seria més senzill sense democràcia”. Convencem-nos (encara que sen’s escapi el riure i sen’s aixequi la cella) que el seu govern actua en representació netament legítima del seu poble.

Ara que ja ens creiem tot això ja ens podem fer les següents preguntes:

Quin dret te un país, per més estarrufat que estigui, d’envair i destruir un estat sobirà menyspreant la seva societat madura i capaç? Quin dret té a cometre un genocidi i a esperonar l’enfrontament orient-occident? Quin dret té a actuar casi unilateralment en un cas de conseqüències planetàries? Quin dret té a passar-se per l’engonal un bon grapat de tractats internacionals, codis ètics i manuals de diplomàcia i bon veïnatge?

Davant d’aquest panorama, afegeixo a la carta als Reis d’Orient aquestes demandes:

- Dignitat per als prohoms i mandataris del món, per que no abaixin el cap davant l’oncle Sam.

- Conseqüència per a qui no es va posar dempeus davant les barres i les estrelles. Que ara no s’hi agenolli.

- Valentia i reflexió per als pobles, per poder plantar cara a situacions complexes amb eines limitades.

- Constància i perseverància , pas curt i sostingut per als que caminem dia a dia cap a un món millor, un món en pau.

- I, sobre tot, valors sòlids i fermesa per aplicar-los. Per que els nostres fills prenguin bon referent, s’enorgulleixin de nosaltres i puguin seguir la nostra tasca, que no s’acaba. Els farà més bé que els grapats de joguines que reben cada any.






Silvestre Entredàlies