CARTA ALS REIS D’ORIENT
El cowboy està crescut. Expulsa
del seu govern els falcons menys rapinyaires . Tensa la corda de les relacions
internacionals i augmenta el nivell de barbàrie en la invasió de l’Iraq.
Segons el seu lleuger raciocini,
l’avalen els seus cinquanta-quatre milions de vots. Són vots del fonamentalisme
religiós, vots de la por, vots induïts amb profusió de falses amenaces de
bomba, injustificats estats d’alarma i nombrosos simulacres d’evacuació.
Vull pensar que en els recents
comicis es reflecteix una societat profundamnet teocratitzada i atemorida.
Vull creure que l’ampli
recolzament que ha obtingut el garrell és fruit de la manipulació dels votants,
i també, recordem-ho, per una flagrant privació del dret de vot a elements
potencialment demòcrates.
Està ell interessat en la democràcia
en sí mateixa? O bé, com a mer instrument i coartada per a obtenir poder i
beneficis? Vol una democràcia real, de debò? O vol, per contra, una democràcia
virtual, que només ho sigui en la forma?
Us proposo, ara, fer un intens
exercici de papanatisme, oblidem-nos de la frase que va dir en plena crisi pel
cas iraquià: “tot això seria més senzill
sense democràcia”. Convencem-nos (encara que sen’s escapi el riure i sen’s
aixequi la cella) que el seu govern actua en representació netament legítima
del seu poble.
Ara que ja ens creiem tot això ja
ens podem fer les següents preguntes:
Quin dret te un país, per més
estarrufat que estigui, d’envair i destruir un estat sobirà menyspreant la seva
societat madura i capaç? Quin dret té a cometre un genocidi i a esperonar
l’enfrontament orient-occident? Quin dret té a actuar casi unilateralment en un
cas de conseqüències planetàries? Quin dret té a passar-se per l’engonal un bon
grapat de tractats internacionals, codis ètics i manuals de diplomàcia i bon
veïnatge?
Davant d’aquest panorama, afegeixo
a la carta als Reis d’Orient aquestes demandes:
- Dignitat per als prohoms i
mandataris del món, per que no abaixin el cap davant l’oncle Sam.
- Conseqüència per a qui no es va posar dempeus davant les barres i les
estrelles. Que ara no s’hi agenolli.
- Valentia i reflexió per als pobles, per poder plantar cara a
situacions complexes amb eines limitades.
- Constància i perseverància , pas curt i sostingut per als que caminem
dia a dia cap a un món millor, un món en pau.
- I, sobre tot, valors sòlids i fermesa per aplicar-los. Per que els
nostres fills prenguin bon referent, s’enorgulleixin de nosaltres i puguin
seguir la nostra tasca, que no s’acaba. Els farà més bé que els grapats de
joguines que reben cada any.
Silvestre Entredàlies
