dissabte, 7 de maig de 2005


APRENDRE DELS NOSTRES COSINS


M’agrada passejar pel zoològic, observar les bèsties, sobretot els primats, els nostres cosins.

M’ho passo pipa fixant-me en els monos i el seu comportament. Som tan semblants!

Els ximpanzés s’organitzen en famílies, en grups cohesionats.

Més o menys com nosaltres.

En cada grup hi ha un líder que dirigeix, reparteix doctrina i manté l’ordre i la jerarquia. Aquest individu és a l’hora respectat i qüestionat contínuament o de manera periòdica.

Més o menys com nosaltres

S’ajuden entre els membres d’una mateixa comunitat, s’especialitzen i es complementen, cadascú aporta les seves aptituds.

Més o menys com nosaltres.

En èpoques en què els recursos són escassos i les necessitats del grup no estan cobertes es poden barallar amb grups veïns per aconseguir els recursos necessaris.

Més o menys com nosaltres.

Tanmateix, en períodes en les quals el menjar és abundant i el grup no pateix privacions ni dificultats no es presenta cap tipus de conflicte amb els veïns. Tothom a casa seva i en pau.

Moltíssim millor que nosaltres.

L’home modern, com a individu, com a grup, com a país, no considerem mai prou ben cobertes les nostres necessitats.

Com més poderós és un estat, sembla que menys tranquil està, a diferència dels ximpanzés, que no han perdut el senderi.

Els països rics sobredimensionen els seus exèrcits per augmentar el seu fals benestar i la diferència amb els països pobres. D’això en diuen Seguretat (i en majúscula).

El pressupost espanyol de l’any 2004 per a mantenir l’estructura militar és de 15185 milions d’euros, o el que és el mateix 42 milions d’euros diaris.

Aquestes quantitats representen un 2% del PIB, xifra que l’Informe de Desenvolupament humà denomina com a país militaritzat.

Podem creure que hi ha una altra manera de trobar l’equilibri entre comunitats? Es pot pensar en deixar que els veïns pobres es desenvolupin sense amenaçar-los contínuament amb el nostre armament?

Si vols ho podem provar. Aviat caldrà fer la declaració de renda, allà és on destinem part del nostres impostos a l’exèrcit espanyol, i allà és on podem expressar la nostra disconformitat amb el sistema armamentístic. Podem treure un grapat d’euros a la cursa armamentista i desviar-los cap a organitzacions de pau i solidaritat.

Fem Objecció Fiscal a la Despesa Militar.

(Trobaràs informació teòrica i pràctica a: www.justiciaipau.org/siof.  www.solidaries.org/ofiscal)






Silvestre Entredàlies