dissabte, 6 d’agost del 2005



LA FILANTRÒPICA D’ENSURTS



En l’article passat us vaig parlar de com un fet traumàtic, com pot ser el veure la mort d’ a prop,  pot transformar un individu egoista i malcarat en una persona més dedicada als altres, més humà.
Vaig fer aquell article pensant en un afer que ja fa mesos que dubto si explicar-vos-el o no. La difusió d’aquest cas podria comportar conseqüències nefastes per als seus protagonistes; però és clar, només si el receptor del missatge el creu verídic, cosa del tot impensable.
Fetes aquestes reflexions prèvies, ja podem començar el relat.
Vaig tenir coneixement, mitjançant uns canals que no venen al cas, d’una societat, diem-ne, secreta. Aquesta organització formada per professional diversos connectava més o menys directament amb les societats científiques i filantròpiques de la burgesia europea del segle XIX.
En la fase larvària d’aquest grup de pensadors, els seus integrants van teoritzar i discutir molt sobre el fenomen de la transformació de personalitat post-traumàtica que parlàvem a l’inici de l’article. No va ser fins anys després de la seva fundació, que, animada pels nous membres, més joves i pràctics, la llavors  rebatejada Filantròpica d’Ensurts va decidir passar a l’acció.
Hem quedat que un individu gris pot transformar-se en un ésser capaç de fer el bé només amb un ensurt i el posterior i adequat contacte amb la realitat a canviar. Si l’atzar no proporciona aquestes circumstàncies, bé que podem provocar una perfecta, encara que teatral, crisi. Ja està dit, mans a l’obra.
No es tractava, però, d’anar espantant a la gent a tort i a dret. Calia filar molt prim per triar l’objectiu, planificar l’acció al mil·límetre i dur-la a terme amb precisió de rellotger. Aquesta és una feina interdisciplinària, i fràgil com un castell de cartes. Les accions havien de ser, sense risc real per la integritat de l’espantat, sense perill de desemmascarar l’engany i la Societat, i evidentment, havien de ser exitoses.
Van començar per casos senzills, per assajar i perfeccionar sistemes i mètodes.
Animats per els èxits, per una fantàstica política de captació de socis, i una altíssima discreció els seus xocs han anat guanyant en gosadia. Ara, el seu ventall d’accions va de la més domèstica, amb influència d’àmbit veïnal, fins grans muntatges amb repercussions a nivell internacional.
Mai no s’han deixat pressionar per altres interessos que no siguin els de buscar el bé comú, i l’ajut als més desfavorits.
Veritat que no us heu cregut ni una paraula? Tant de bo, això dona seguretat a la Filantròpica d’Ensurts.
Doncs bé, nosaltres no cal que esperem un ensurt de mort sigui espontàni i real, o planificat i fabricat, per a ser millors persones i per recobrar la pau amb la nostra consciència.
Apa, i ara ja podeu anar a fer la migdiada canicular i us desitjo que, com jo, tingueu uns bons somnis.



Silvestre Entredàlies