NO HI HA RES COM UNA BONA
DUTXA
Ja fa uns dies que segueixo menys
de l’habitual diaris i telenotícies. El mes d’agost és propici a
desintoxicar-se de la frenètica i mesquina actualitat. És molt útil fer
dissabte mental de l’allau d’informació que ens aclapara cada dia.
En la qüestió de les guerres i
els desastres humanitaris, també el concret ens eclipsa el global.
La urgència evita que ens fixem
en el problema de fons. La nostra atenció informativa va saltant, esverada,
d’ensurt en ensurt, d’emergència en emergència. Ara un tsunami, ara la invasió
sagnant d’un país. Això sí, els conflictes que ens mostren són ben escollits,
no sé per qui ni per què.
Marejats com ens tenen, no encertem
a copsar les fonts dels conflictes, justament allà on s’hauria d’incidir si es
tingués la voluntat real de canviar aquestes perverses i mil·lenàries
tendències que porten a l’home a l’enfrontament mutu.
En els últims temps, sembla que
certs poders occidentals vulguin atiar el foc de l’odi entre cultures, entre Orient
i Occident. Lluny de buscar punts de trobada és com si es volgués posar sota
sospita qualsevol xilaba, limitar la
presumpció d’innocència als cristians de pell clara.
Els països àrabs, els veiem cada
cop més a prop de l’Eix del Mal.
Si fos així, voldria dir que hi
ha un sector del poder interessat en la guerra (com ha estat sempre), que
domina la política i la premsa (com ho ha fet sempre), que treu gran profit de
la cursa armamentista i dels conflictes bèl·lics (com n’ha tret sempre).
-Vol dir tot això que s’està
creant un enemic on no hi era? -No, categòricament. Aquesta visió de la
situació, sens dubte, deu ser producte de la meva tendència sarcàstica i
recargolada, agreujada per un sobrevingut cop de calor.
Immediatament aniré a propinar-me
una dutxa ben refrescant. Després que el meu cos i el meu cervell s’hagin
recuperat de la hipertèrmia podré raonar correctament.
Veuré ben clar altre cop que els
nostres governants dominen la situació i que fan tota mena d’esforços ben
enfocats cap a la consecució de la pau mundial duradora. Veuré també que
s’enfronten amb valentia a les pressions i interessos econòmics, vinguin d’on
vinguin. I pel que fa a les multinacionals de l’armament, en el fons són una
bona gent que el que desitgen de tot cor és tancar les seves empreses per falta
de comandes, i dedicar-se a la pirotècnia recreativa, què carai!
Després engegaré la televisió per
veure en detall si en l’últim bombardeig a la nena del mocador al cap el míssil
li va arrencar la cama pel genoll o bé a l’alçada del cap del fèmur.
Seguidament em faré el propòsit d’enviar dos paquets d’arròs i una manta per
aquesta gent que pateix tant. Satisfet per la meva futura bona acció, i amb la
fresca del vespre, m’aniré quedant plàcidament endormiscat.
Per les calorades de l’estiu no
hi ha res com una bona dutxa ben fresqueta.
Silvestre Entredàlies
