ELS TRES CÒDOLS
Estic tornant de la font. He
estat llargues estones escoltant el murmuri de l’aigua, el xipolleig entre les
pedres llimades pel corrent. Allà, entre les fulles mortes, m’he tornat pedra
de riu. Sé prou bé que els passa a les pedres de riu quan s’assequen al sol.,
així doncs, jo també, en tornar a la qüotidianitat, perdré el tremp, la
suavitat i la lluïssor.
El govern espanyol, va
comprometre’s a revisar, entre altres casos, el consell de guerra que va portar
a l’afusellament de Lluís Companys. Ha passat el temps, i el govern d’esquerres, el govern amic ha traït la seva paraula.
Donde dije digo, digo Diego, i de revisar el procés, res de res.
Per una altra banda, ja fa un
temps que Televisió de Catalunya, la nostra (entre altres coses perquè el seu
capital és públic) emet un programa de paròdia en el qual es caricaturitza la
classe política. Tots sabem, els polítics els primers, que aquest tipus de
programes, lluny de perjudicar la imatge del personatge imitat, el que fa és millorar-la;
per això hi ha bufetades entre ells per assistir-hi i prendre-hi part activa.
Doncs bé, un dels personatges humanitzats, afavorits en la seva imatge pública,
és un eqüestre general Franco.
I per acabar d’eixugar la pedra,
aquest matí, a la feina, m’he trobat amb un estol de companyes eufòriques
explicant la seva recent i compartida experiència. Havien anat com a públic a
la gravació d’un programa del primer canal de Televisió Espanyola (també
pública, al servei del ciutadà). Aquest programa és un concurs de ball en el
qual és coprotagonista, en hora de màxima audiència i cobrant astronòmiques
sumes, doña Carmen Martínez Bordiu.
Aquesta senyora, recordem’ho, té com a principal vàlua personal ser la néta de
qui es va alçar en armes contra un govern democràtic; i desprès de tres anys de
guerra fratricida es va instal·lar al poder, perpetuant-lo amb la por i els
assassinats d’estat durant quaranta anys.
¿Quin concepte tenen el govern
espanyol, Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola de la recuperació de la
memòria històrica? ¿Aquesta consolidada democràcia ha de tractar amb aquest guant
de seda la imatge de qui va ser el seu aniquilador?
No sé a què juga la nostra
societat. Dues generacions han patit molt, em fot malalt que es banalitzin
quaranta anys de sofriment de tot un poble, que es valori tan poc l’estat de
dret i que es defensi menys.
Mecànicament, com accionant un
enginy d’autoprotecció, em poso la mà a la butxaca i jugo amb els tres còdols
que vaig portar-me de la font, a l’hora que faig fondes respiracions. Em calmo,
mantindré la serenitat.
Els tres còdols m’ajuden a pensar
que només cal que torni a la font, per recuperar el tremp, la suavitat i la lluïssor
que un dia vaig tenir, i d’aquesta manera no em caldrà fugir de la realitat per
no parar boig.
Silvestre Entredàlies