dissabte, 11 de novembre del 2006


ELS TRES CÒDOLS


Estic tornant de la font. He estat llargues estones escoltant el murmuri de l’aigua, el xipolleig entre les pedres llimades pel corrent. Allà, entre les fulles mortes, m’he tornat pedra de riu. Sé prou bé que els passa a les pedres de riu quan s’assequen al sol., així doncs, jo també, en tornar a la qüotidianitat, perdré el tremp, la suavitat i la lluïssor.



El govern espanyol, va comprometre’s a revisar, entre altres casos, el consell de guerra que va portar a l’afusellament de Lluís Companys. Ha passat el temps, i el govern d’esquerres, el  govern amic ha traït la seva paraula. Donde dije digo, digo Diego, i de revisar el procés, res de res.



Per una altra banda, ja fa un temps que Televisió de Catalunya, la nostra (entre altres coses perquè el seu capital és públic) emet un programa de paròdia en el qual es caricaturitza la classe política. Tots sabem, els polítics els primers, que aquest tipus de programes, lluny de perjudicar la imatge del personatge imitat, el que fa és millorar-la; per això hi ha bufetades entre ells per assistir-hi i prendre-hi part activa. Doncs bé, un dels personatges humanitzats, afavorits en la seva imatge pública, és un eqüestre general Franco.



I per acabar d’eixugar la pedra, aquest matí, a la feina, m’he trobat amb un estol de companyes eufòriques explicant la seva recent i compartida experiència. Havien anat com a públic a la gravació d’un programa del primer canal de Televisió Espanyola (també pública, al servei del ciutadà). Aquest programa és un concurs de ball en el qual és coprotagonista, en hora de màxima audiència i cobrant astronòmiques sumes, doña Carmen Martínez Bordiu. Aquesta senyora, recordem’ho, té com a principal vàlua personal ser la néta de qui es va alçar en armes contra un govern democràtic; i desprès de tres anys de guerra fratricida es va instal·lar al poder, perpetuant-lo amb la por i els assassinats d’estat durant quaranta anys.



¿Quin concepte tenen el govern espanyol, Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola de la recuperació de la memòria històrica? ¿Aquesta consolidada democràcia ha de tractar amb aquest guant de seda la imatge de qui va ser el seu aniquilador?



No sé a què juga la nostra societat. Dues generacions han patit molt, em fot malalt que es banalitzin quaranta anys de sofriment de tot un poble, que es valori tan poc l’estat de dret i que es defensi menys.



Mecànicament, com accionant un enginy d’autoprotecció, em poso la mà a la butxaca i jugo amb els tres còdols que vaig portar-me de la font, a l’hora que faig fondes respiracions. Em calmo, mantindré la serenitat.

Els tres còdols m’ajuden a pensar que només cal que torni a la font, per recuperar el tremp, la suavitat i la lluïssor que un dia vaig tenir, i d’aquesta manera no em caldrà fugir de la realitat per no parar boig.







Silvestre Entredàlies