dissabte, 10 de febrer de 2007



EL PREU DELS MORTS


Va haver-hi un atemptat terrorista a la terminal T-4 del flamant aeroport de Madrid.

Després de tres anys sense un sol mort per ETA, dues persones van morir. Dues famílies van quedar marcades per tota la vida.

Aquells dos xicots van deixar d’existir sense saber ni per què ni per qui, no hi tenien res a veure, eren del tot innocents.

Després de la sotragada rebuda per la societat, han corregut rius de tinta en tots els diaris. Polítics, analistes i periodistes. han opinat, han interpretat, han investigat i explicat a tort i a dret aquesta barbàrie.

A les televisions i a les emissores de ràdio s’han omplert hores i hores de programació sobre la qüestió. No s’han escatimat minuts ni mitjans per a cobrir aquesta informació, a vegades a costa d’altres.

Posteriorment la població s’ha solidaritzat enormement amb els afectats i han sortit al carrer a manifestar el seu dolor. Dues-centes mil persones a Madrid i vuitanta mil a Bilbao.

A continuació hi ha hagut intensos i agres debats entre els polítics de primera línia de l’Estat Espanyol, i també d’Euskadi.

La conclusió pot ser que entre tots plegats no hem fet prou per evitar aquesta realitat, que tots aquests esforços són pocs per tal que no es torni a repetir. Tenim clar que polítics i societat civil hem de treballar amb fermesa i determinació en aquest sentit. Dues vides humanes valen molt més que tot això.

Malgrat el monotemàtic allau informatiu altres realitats conviuen amb aquesta.

Hi ha indigents que moren alcoholitzats en els carrers de les nostres capitals, hi ha avis que havien estat de bona família i ara moren de soledat i desatenció.

Hi ha milers d’immigrants il·legals que moren en l’intent de fugir de la misèria, enlluernats pels neons occidentals. (Un de cada tres “cayucos”, durant l’any 2006 no ha arribat al seu destí).

Aquest any passat també ens ha deixat 34.452 civils morts violentament a l’Iraq “pacificat” tan estupendament per l’Oncle Sam.

2.3 milions de nens menors de quinze anys són portadors del virus de la SIDA, la meitat d’ells no passaran del dos anys. 15.2 milions de menors de divuit anys són orfes de pare o mare a causa també de la SIDA.

Però centenars de rodamóns i ancians, milers de sud-africans indocumentats, desenes de milers d’iraquians i milions d’africans no deuen valer tant ni deuen ser tant innocents com dos víctimes d’una bomba d’ETA.

Si fos d’altra manera imagineu-vos la dedicació que equitativament s’hagués dedicat a evitar aquestes desgràcies.

Com deia el pel-roja: “No ho entenc. Però potser és així perquè sóc un salvatge i no puc comprendre les coses”.





Silvestre Entredàlies