dissabte, 10 de març de 2007



METEO-PALAU... O NO



De tant en tant cal reflexionar i saber interpretar els senyals que ens venen de l’entorn. Alguns ens assenyalen camins que fins ara creiem adients i que se’ns tornen perjudicials o perillosos.

Començo a estar convençut que abans de publicar aquests articles n’hauria de passar còpia a l’Audiencia Nacional, al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional, sense oblidar dos exemplars més: al Foro de Ermua i a la Conferencia Episcopal Española. Aquests assenyadíssims organismes em donarien el vist-i-plau i el salconduit en cas que trobessin l’escrit adequat i convenient; i només si es complís aquesta premissa publicaríem el text.

Otamendi, de Juana, Eric Bertran, Rubianes i Oleguer no ho van fer i així els van les coses.

Per que no hagin de gastar tanta tinta vermella corregint-me matusseries, potser que només els enviï un esbós o millor simplement l’enunciat del tema. Que ells mateixos redactin i donin forma a la composició. Serà perfecta, rodona. No pendrem mal, no llegireu incomoditats i la meva vida serà plàcida i reposada com surant en un gran riu en arribar al seu delta.

En la teoria, aquest mètode podria funcionar però la agilitat no seria el seu fort. Dubto que cada mes tinguéssim l’article a punt. No se m’interpreti amb aquesta frase que poso en dubte l’abnegació, serietat i capacitat de treball d’aquests magnes estaments.

Una alternativa més senzilla, per no molestar tan altes personalitats, seria reconduir la secció en un apartat de meteorologia. Hauria de ser meteorologia recreativa. O millor meteorologia observativo-poètica, o fins i tot meteorologia nimbo-pastoril. Una meteorologia instantània, sense connexió amb dades del passat ni connectada amb models de l’esdevenidor atmosfèric. He d’aconseguir allunyar-me de l’anàlisi climatològica. No podré parlar de l’estiu que hem passat infestat de meduses i d’aquest hivern sense fred ni pluja ni neu. No hi ha d’haver cap referència, sobretot al terme ‘canvi climàtic’; hauria d’obviar aquest fenomen si no em veig en cor de  tractar-lo dins les més estrictes formes del què és políticament neutre. Res que apunti cap a l’arrel del problema: el malbaratament energètic i de recursos. D’altra manera les còpies de l’article per a l’obtenció del corresponent certificat de correcció les hauria d’enviar a Repsol, Exxon, Shell entre d’altres. I a aquesta gent tampoc els agraden les pedres a la sabata, per petites que siguin.

Que n’és de complicada i perillosa aquesta feina d’escriure, si no vols acabar com el rosari de l’Aurora!

Al final la solució potser serà que l’article surti en blanc i que cada lector escrigui el que li sembli bé. Us aconsellaria però, que un cop us haguéssiu autollegit destruíssiu immediatament el document sense testimonis ni altres lectors.

No vull per a vosaltres el que no vull per mi.





Silvestre Entredàlies