dissabte, 7 d’abril del 2007



ABAIXAR PISTONS

Semblava bona la idea dels biocarburants. Una energia sortida de les plantes. Deslocalitzada i no dependent de països concrets. Imaginàvem que les guerres pel control dels territoris petrolers podrien acabar. Aquesta alternativa apuntava també a una relació més cordial amb el medi ambient. En no cremar combustibles fòssils no desequilibraríem el balanç de CO2 lliure a l’atmosfera.
Tot sembla molt bonic i engrescador fins que topem amb les xifres.
Estats Units, està veient els costos inassolibles i imprevisibles d’intentar exercir el control en les àrees petroleres. La guerra d’Iraq i altres aventures els fan trontollar l’economia, l’estabilitat i el liderat mundial (les vides humanes no els importen, ja van dir que la seva feina no era comptar morts).
Sembla que exploren la possibilitat d’apostar pels biocombustibles. Bush comença així una gira per Llatinoamèrica per intentar aconseguir tractes de favor per la compra de quantitats ingents de cereals per a la fabricació de bioetanol i biodièsel.
Desplacen doncs, la demanda de pous petrolers a la de terrenys agrícoles de primera categoria. Conseqüentment el preu del blat i el blat de moro s’incrementa notablement i ràpida.
Aquest fet té repercussions nefastes en la suficiència alimentària de milions de persones que basen la seva alimentació, la seva supervivència, en aquests cereals.
A Mèxic ja hem començat a veure els efectes perversos d’aquestes relacions comercials. En pocs mesos el preu del blat de moro s’ha incrementat un trenta per cent, i bona part de la població se les veu i se les desitja per poder menjar “tortitas”, la base de l’alimentació per a gran part de les famílies. La revolta popular està latent i la fam guanya terreny. Ja es parla de “etanolinflació”.
En aquest costat de l’Atlàntic també hi ha conflicte amb els biocarburants.
Europa s’ha proposat per al 2020, mitjançant una directiva comunitària, que un 5,75 % de l’energia demandada pel transport provingui del biodièsel. Per produir aquesta enorme quantitat de biocombustible calen 17 milions d’hectàrees de conreu, la cinquena part de la superfície agrícola europea actual. És evident que la major part d’aquest producte s’haurà d’importar.
Sabedors d’aquesta circumstància, Malàisia i altres països del sud-est asiàtic estan devastant grans superfícies de selva primigènia per implantar conreus intensius de palmera destinada a la fabricació de biodièsel. La destrucció d’aquests boscos és afegida a altres desgavells ecològics.
No és doncs el petroli la causa dels mals actuals, ni el biocombustible l’origen de mals futurs.
És la manera de fer de l’home “civilitzat”. Aquest comportament agressiu amb els seus congèneres més dèbils. Aquest tarannà destructor amb un medi ambient que encara creu que és seu i que té el dret a destruir-lo. Aquest poc respecte pel lloc on viu, que no li pertany. Aquesta voracitat cap a la destrucció.
És això el que hem de canviar a l’hora que busquem alternatives al petroli, d’altra manera de poc ens servirà.

Silvestre Entredàlies