dissabte, 5 de maig de 2007



ÉS FICCIÓ, SEGUR


Ja fa uns dies que vaig escriure aquest article, però també podria ser d’avui.
Llegeixo el diari, escolto la ràdio i miro la caixa atontadora (que de tonta no en te res).
El meu cervell rep un bombardeig d’informacions en les què es barregen pel·lícules, novel·les històriques, històries novel·lades, reality-shows, publicitat directa, publicitat encoberta i, fins i tot notícies. Potser sempre ha estat així, però, al meu parer, cada cop més.
Em costa discernir realitat de ficció, els espais de notícies són una escudella on, entre les notícies verídiques, ens colen fantasies. Segur, vet aquí uns exemples:
-          La primera tinent d’alcalde de Lepe exhibeix les seves carns als lectors (o mirons) de l’Interviu.
      No pot ser veritat, un càrrec públic d’una pròspera població de vint-i-quatre mil habitants, una membre d’un gran partit polític conservador no pot ser tan frikie.
-          El PP encarrega a una impremta de Melilla centenars d’impresos de sol·licitud de vots per correu.
Ficció segura. Són “democratas de toda la vida”.
-          Es denuncien possibles empadronaments fraudulents, encaminats a modificar els resultats en les eleccions municipals en poblacions de Castelló. En un dels casos, al municipi de Cabanes, on s’ha d’ampliar Marina d’Or, fins i tot el mateix alcalde ha empadronat a casa seva trenta-nou persones.
Això és broma. És impossible que s’alteri amb aquesta poca vergonya el joc democràtic i no passi res.
-          Recordo, també al que era llavors President del Govern d’Espanya quan desprès dels atemptats del onze de març, a Madrid, va telefonar personalment als directors del diaris més importants de l’estat per assegurar-los que l’autoria de la matança era inequívocament d’ETA, quan ell sabia que estava mentint.
La memòria em deu enganyar, és impossible aquest extrem, d’altra manera el partit del  bigotis no tindria un coixí de deu milions de votants; no pot haver-hi tanta gent que doni suport a aquests cràpules.
-          Em sembla que el PP no ha condemnat oficialment el franquisme, tampoc en els seus estatuts abomina explicitament del dictador.
Aquest record deu ser inexacte, si no, se li hauria aplicat la llei de partits i no es podria presentar a les eleccions, segur.
-          Per acabar, he llegit que ahir, en un sol dia, van morir cent setanta persones a l’Iraq en accions armades; que el país te 2.300.000 desplaçats a altres països i 1.900.000 desplaçats interns; i que en aquest conflicte ja han mort més de 600.000 persones.
Tot això sí que segur que són invencions, que no és real, podem pujar-hi de peus, perquè Bush, Blair i Aznar van per tot arreu amb la cara ben alta i els mandataris i les institucions els reben amb les mans esteses, i dormen tranquils cada nit, i no han anat a cap Tribunal Penal Internacional.
Ni la pena, ni el càrrec de consciència, ni la vergonya d’haver engegat aquesta guerra els ha menjat per dintre; se’ls veu tan llustrosos... És impossible que puguin ser tan malvats i el món els ho permeti.


ÉS FICCIÓ, SEGUR.

Silvestre Entredàlies