LES
LLIÇONS DELS CIUTADANS
No us parlaré
de les recents eleccions, ni de la pesada (com totes) campanya electoral.
He procurat
abstreure’m tan com he pogut de l’ assetjament i la persecució del marketing
publicitari dels partits polítics. Semblarà una pura llicència que em prenc,
però és ben cert que a escassos cinc minuts d’escriure aquesta línia he obert
la porta de casa a un esforçat militant d’un partit que m’ha intentat lliurar
una lluent bossa de plàstic farcida de pura propaganda (ell n’ha dit
informació, programa de govern, projecte).
És en el
treball diari, durant tota la legislatura, on s’han de guanyar la confiança del
ciutadà, allà demostren el seu tarannà, i el rumb que porten les seves
actuacions. No en els cartells on hi ha aquelles cares terses, aquells noiets
que tenen una retirada als candidats; tampoc en els passos zebra d’última hora
ni en els carrers asfaltats a corre cuita.
Prou! He dit
que no en parlaria i ja ho he hagut de fer.
Potser,
d’altra banda, en aquests articles oblido massa sovint temes propers,
dedicant-me més al cap i casal de Catalunya, però es que és una font
inesgotable de situacions i sensacions susceptibles de reflexió, i no me’n se
estar,. Ja em sabreu disculpar.
El Bicing. És
un nou sistema de transport públic engegat per l’ajuntament de Barcelona. Està
basat en una xarxa d’aparcaments, on hi ha
ancorades un seguit de bicicletes municipals, i on els ciutadans,
mitjançant un mòdic abonament, poden utilitzar-les per els seus desplaçaments
urbans, agafant-les en un lloc i deixant-les en un altre. És un àgil i ecològic
complement d’altres mitjans de transport
més tradicionals.
I això a que
ve? Ve per que és un exemple de com quan les administracions, a cops tenen
bones idees, funcionen amb escreix. Em sembla que l’ajuntament ha implantat
aquest sistema pensant en que tindria una dimensió discreta, fins i tot
anecdòtica. Tot i que la difusió s’ha fet amb la boca petita per por a un
excessiu èxit, la ciutadania ha respost d’una manera aclaparadora. En els tres primers
mesos, i una xarxa incipient, el bicing ja compta amb 22.000 abonats, la xifra
que s’esperava per tot el primer any.
Aquest èxit
que té i que tindrà el Bicing humanitzarà els carrers, descongestionant el
trànsit. ,
Farà que
molts automobilistes o vianants, enfrontats fins ara amb els del pedal, passin
a ser ciclistes ocasionals, empatitzant amb ells, i respectant-los més.
El
consistori, sorprès i superat per l’acollida i l’empenta que el ciutadà l’hi ha
donat al assumpte, es veurà obligat a replantejar-se la mobilitat al conjunt de
Barcelona.
Aviat tindrem
una capital més educada i més neta, en gran part gràcies a l’actitud dels
ciutadans.
Els
administrats, sovint menystinguts estan donant una lliçó a uns administradors
que es pensen que ho saben tot i que son els únics que empenyen el país
endavant.
Que exagero?
Potser sí, deu ser que s’acosta l’estiu, deixeu-me que per un cop tingui una
hemorràgia d’optimisme.
Silvestre
Entredàlies