dissabte, 8 de setembre del 2007



BONES VACANCES, LLUÍS MARIA



Vull pensar que has marxat de vacances, Lluís Maria, com va marxar l’Ovidi, com marxen els homes bons: sense escarafalls, humanament.

Tens ben merescut aquest descans; has treballat amb perseverància fins el dia del teu setanta-cinquè   aniversari. Has lluitat per la pau, pel país, per les llibertats. Has fet sempre costat als perseguits, als desafavorits.

La teva vida i la teva mort han estat d’una coherència absoluta. La teva enteresa i la teva llengua sense pèls han neguitejat sempre als mediocres remenadors de cireres.

Potser perquè mai has acceptat un plat de llenties has estat sempre incòmode a tants i tants deglutidors d’aquest llegum.

Potser els has fet por, tu que vas ser candidat al Premi Nobel de la Pau, tu que en les primeres eleccions al Senat Espanyol vas ser el senador amb més vots de tota la cambra.

Potser els va fer por que el poble madurés  amb les teves ensenyances i el teu exemple; si et deixaven fer, hauries pogut ser un impediment per a la construcció del país tal i com el coneixem: mesell, pactista, acomodatici; i com deia el poeta, ple de dubtes i renúncies.

Pacifisme, assemblearisme... eren conceptes que els posaven els pèls de punta. Aquests termes no podien sentir-se en un país modern, occidental, ansiós d’OTAN i de Unió Europea.

T’has mantingut al racó de les trompades, i t’hi han deixat sol quan aquestes han estat més fortes i han caigut de més amunt, ja en la teva vellesa. Quan per ajudar-te haurien pres mal, molts han xiulat, han mirat al cel i s’han fet el desentès.
 
Finalment, cansat de perseguir la vertadera justícia, la pau ben fonamentada i la democràcia real, t’has plantat com tan bé saps fer. Els has deixat amb un pam de nas sobre les seves llenties fredes i de pot.

Alguns, però, tot i que els has dit ben clar que no hi eren benvinguts, han tingut la gosadia d’anar al teu comiat, a les primeres fileres, prop dels objectius fotogràfics, ara que els afavoreixen.

Si hi ha algú en aquest país que en els últims cinquanta anys hagi estat en política i se’n pugui anar tranquil d’esperit i satisfet amb tots els dies de la seva trajectòria, aquest ets tu, sens dubte Xiri.

Allà on siguis vigila molt amb els colzes esmolats dels poca-vergonyes, em sembla que n’hi ha a tot arreu.

La història, que l’escriuen els homes, s’encarregarà com ja ha començat a fer, de diluir la força del teu mestratge, el valor del teu testimoni. Malgrat això, alguns tossuts mai t’oblidarem.



Molt bon viatge, Lluís Maria.





Silvestre Entredàlies