dissabte, 5 de juliol de 2008


LA RÀDIO MUDA


- Què lluny ens sembla el país en el qual un ajuntament pot tancar, i tanca, la ràdio municipal el mateix dia que ho comunica en primícia a la seva direcció.

- Què lluny trobem un poble en el que el conductor d’un programa i representant d’una multitudinària entitat social, en arribar a l’emissora, com ha fet cada dilluns des de fa més de deu anys, es queda palplantat davant la porta barrada dels estudis. Allà ha de llegir una emotiva nota dels treballadors, ja absents, notificant la fulminant i unilateral decisió.

- Què lluny deu ser el dilluns que tantes entitats, associacions, escoles, anunciats i oïdors es queden sense programa, i ningú no els ho ha explicat.

Doncs bé, com ja deveu saber, el país del que parlo és Catalunya, la població és tan llunyana com Palau-solità i Plegamans i aquell dilluns va ser el nou de juny de dos mil vuit.

Dieu-me innocent, dieu-me babau, però jo tenia entès que en una democràcia consolidada del primer món aquests cops autoritaris no eren possibles, si més no, sense una resposta contundent, efectiva i exemplificadora.

No creia que el sistema polític i el seu fort gremialisme s’atrevís a donar cobertura a un atac tan directe a la llibertat d’expressió. No el veia capaç de permetre la destrucció del pluralisme i la participació social que, amb esforç i tenacitat al llarg de tants anys, han construït entitats i associacions del municipi.

No m’entrava al cap que un malentès ‘fair play’ en la política municipal, possibilités una acció a dreta llei, i també moralment, inacceptable; eliminar, encara que sigui temporalment, tot un servei públic des d’un simple decret d’alcaldia, d’altra banda tan fràgilment argumentat.

Ràdio Palau estava afectada per una certa apatia, provocada en part per un llarg abandonament, cert. Ara ja no cal patir per ella, se li ha practicat una immediata i traïdora eutanàsia.

Procuro veure-hi clar des d’aquesta columna, però, avui, després de més de cinquanta cops d’aixecar-la, la sento fimbrar. Tremola, no està tranquil·la. Tindrà aluminosi la seva estructura? Els papers són eixuts, els permisos en regla?

Els companys i amics de “Finestra Oberta –el programa del dimarts-“ m’han demanat que faci el que potser aviat un altre haurà de fer per mi. Que des d’aquest espai faci, en el seu nom, el que no han pogut fer des de la ràdio, una forta abraçada de comiat a tots els treballadors, col·laboradors i oïdors de l’ara muda “Ràdio Palau –l’emissora al servei del poble-“




Silvestre Entredàlies