dissabte, 6 de setembre de 2008


JA HI TORNEM A SER


Ja d’antic, s’ha utilitzat l’enemic llunyà, real o no, però sempre magnificat, per atemorir i controlar els pobles.
Els nostres prohoms benpensants van crear ja fa temps figures com els infidels, els moros i sobretot les fúries de l’infern.
Les societats modernes, il·lustrades, industrialitzades, de mitjan segle XX necessitaven més concreció i menys mística en l’amenaça exterior. I si aquest perill extern és una altra societat amb les mateixes necessitats en aquest aspecte, BINGO. Dos ocells d’un tret, el pacte perfecte entre superpotències.
Mentre els pobles tancaven files i ho aguantaven tot per la pàtria i els ideals i contra els fantasmes del comunisme o el capitalisme respectivament, els seus dirigents compartien taula de joc i negoci.
Diu la dita que dos no es barallen si un no vol, però tampoc si un no pot. Va ser el cas de la Unió Soviètica que en desmuntar-se ens va deixar sense contrincant. Orfes del Dimoni Roig.
Llavors es va haver d’inflar a corre cuita l’amenaça groga, però l’intent d’enfrontament va fer llufa. Els del sol ixent van rendir-se ràpidament als cants de sirena del capitalisme sense atenuants. Van afanyar-se a canviar la bicicleta per l’Audi, l’uniforme Mao pels Levi’s; i són clarament l’alumne que supera al mestre. Resumint, no ens hi hem pogut barallar, lluny d’això, ara els donem les olimpíades.
D’altra banda s’han fet grans intents de creació d’enemic-aglutinador amb la figura del terrorisme islàmic internacional. S’ha intentat fer veure que totes les accions d’aquest tipus sigui on sigui del planeta estan íntimament relacionades i actuen sota un únic comandament: el petit home color d’oliva que s’amaga eternament a les muntanyes, l’home que llença missatges per internet mentre Bush el busca sense descans.
Però aquest muntatge és massa vaporós, a cops patètic. L’argument se’ls esmuny de les mans com una anguila.
Per fi, el vell amic, que ha estat tan malalt, tocat de mort, ja té més que l’alta mèdica. Rússia, amb la seva intromissió mortífera i desvergonyida a Geòrgia ens anuncia, traient pit, que està en condicions de tornar a ser el perfecte soci dels vells temps. Que ja té posades les botes i els guants; ens espera al ring.
Rússia ha aprofitat el peixet, la carta blanca diplomàtica i les excel·lents relacions comercials que li estem donant des del disgust de la desaparició de la URSS. Renoi si l’ha aprofitat.
Així doncs, després de tants experiments amb diferents gasoses més o menys efervescents arriba el moment actual, de tornar a fórmules de tota la vida, de provada efectivitat.

Aquest nou ordre mundial que treu el nas després de Geòrgia ajudarà a incrementar les maquinàries militars, augmentar el fervor patri i a tolerar atropellaments dels drets civils i dels pobles. En fi a rellançar l’economia sense destorbs d’ètiques, medi ambients ni collonades.
GRÀCIES AMICS RUSSOS!

Silvestre Entredàlies