dissabte, 10 de gener de 2009



ELS BONS PROPÒSITS


És temps de renovació. Hem despenjat ja el vell calendari de la cuina, cansat, curull d’història i experiència, de bons moments pel record i males estones per l’oblit.

Ara, en aquell sofert clau que treu el cap de la paret, hi pengem un nou any, ple d’incògnites, d’il·lusions i de pors, de promeses i amenaces que jugaran a  cuit i amagar darrere da cadascun del tres-cents seixanta-cinc números dels dotze fulls.

És ara moment de fer balanç, agafar renovada força i convèncer-nos que el devenir depèn en part de nosaltres, i, com deia Martí i Pol “tot està per fer i tot és possible”.

En aquest canvi d’almanac fem aquells bons propòsit per a l’any que comença. Solen ser els més solemnes, els més monolítics, sòlids i purs. Habitualment, en contactar amb la tèrbola realitat es disgreguen i desapareixen com el terròs de sucre es dissol dins el cafè amb llet.

Aquests bons propòsits d’any nou conserven, però, una noble funció que és la de passar llista dels aspectes de la nostra vida amb els què no estem satisfets, i de mirar fit a fit els punts que volem i podem millorar o canviar. Són un primer pas, imprescindible, per el replantejament i el creixement personal.
  
Jo m’he proposat fermament no combregar més amb rodes de molí. Les trobo cada cop més grosses i de més mal pair. Per altra banda, la lletania que acompanya aquesta laica comunió ha perdut contingut i credibilitat amb el temps, crec jo.

De rodes de molí, al llarg de any passat ens n’han plantat als morros de tots tipus, mides i colors, n’anomenaré unes quantes:

No hi ha crisi.

L’economia espanyola és la més ferma del món i és immune al desastre global.

Estem en bones mans, política, social i econòmicament parlant. Els polítics són gent preparada que compte amb eines suficients per evitar la temptació de les grans empreses d’abusar del ciutadà-consumidor.

És possible continuar amb aquest sistema capitalista de producció basat en el creixement infinit en un món finit.

Les desigualtats socials actuals són necessàries i controlables.

Podem seguir destruint el planeta, ja trobarem una sortida.

Tota la responsabilitat de la barbàrie comesa per l’oncle Sam a l’Iraq és exclusiva del ninotet anomenat  Georges W. Bush. Tirant-li un parell de sabates al cap, com qui juga al Pim Pam Pum quedem en paus.

Ja penso que us venen al cap altres rodes de molí, però sota el meu parer la roda principal del molí major és que, pobres de nosaltres, no podem fer res per canviar la dinàmica del gran engranatge.

Ben segur que de moment, si no vull parar boig, continuaré combregant, però ja he fet el primer pas, veure que són grans rodes de molí, que no són HÒSTIES.

Molt bon any per a tota la gent de bona voluntat, als altres, no tant.




Silvestre Entredàlies