dissabte, 7 de març de 2009


PREVISIÓ VERSUS CURACIÓ


En medicina, com en d’altres disciplines, hi ha diferents maneres d’encarar una situació adversa, depenent del moment i els mètodes emprats.

Es pot esperar a que la circumstància es manifesti, per llavors, vista la seva naturalesa concreta i analitzant el seu abast, atacar-la específicament. Aquesta manera d’actuar és pròpia de la medicina curativa.

També hom pot optar per preveure, mitjançant símptomes previs associats, casuística, o altres indicadors, la provable futura manifestació d’una alteració adversa. Això portarà a actuar avançadament als esdeveniments. Parlem, en aquests casos de medicina preventiva.

És més, una mateixa circumstància, d’equivalent intensitat, en un sistema dèbil o immadur pot ser considerada una agressió greu, i per contra, en un sistema ferm i consolidat pot ser vista com a part del sistema mateix, de la seva realitat, pluralitat i riquesa.

I ara ve el símil polític.

Algunes democràcies amb fortes imperfeccions, democràcies més formals que reals, no suporten bé segons quines propostes i reaccionen amb virulència quan se senten atacats els seus controladors.

A Palestina, les últimes eleccions generals van tenir lloc, segons la delegació d’observadors internacionals, de manera neta i amb plenes garanties democràtiques. Tot perfecte, llàstima que el partit guanyador no és gens tolerat per l’Estat d’Israel. Estat que es veu obligat, segons diu, a emprar la medicina curativa per intentar extirpar un “càncer” massa estès dins la societat Palestina. El seu instrumental quirúrgic està format per tancs, míssils , buldòzers i fòsfor blanc, això sí, tot molt democràtic.

Espanya, en els propers comicis bascos opta per la medicina preventiva (democràtica també, és clar), més civilitzada i tolerada per les ànimes sensibles. Simplement si una formació política no els agrada, la il·legalitzen, en prohibeixen tota activitat, i “aquí paz y después gloria”. Val més prevenir que curar. Què polits que són!

Imagineu-vos que després de les eleccions, l’aritmètica parlamentària no permetés una coalició més regionalista que nacionalista. Que el proper govern basc anés cap a l’autodeterminació. Que amb el recolzament del poble, Euskadi caminés cap a un estat propi.

Tallant el tema en origen, Espanya s’estalvia una cosa tan lletja com enviar la Brunete.

Entre tots hauríem de ser més primmirats a l’hora de consentir aquests tipus de regressions en l’estat de dret. La democràcia i els drets civils no són una realitat eterna i perdurable per si sola.

Cal estar molt desperts i lluitar per tal que no vagin erosionant el que tant va costar.  


Silvestre Entredàlies


Ah sí,

La sort que tenim a Palau és que podem seguir aquest tema i tots els d’actualitat, i a més participar activament en la nova i moderna Ràdio Municipal que emet des de primers de gener. És fantàstic. Jo, però, encara no l’he pogut sintonitzar. De ben segur dec tenir un problema d’antena, o de receptor. Provaré de sentir-la per internet, que em sembla que també hi és.