dissabte, 4 de juliol de 2009


DE LA MIRADA A L’ACCIÓ


És difícil mirar lluny, tenir una visió de conjunt de grans conflictes en xarxa, com la crisi actual, enorme i complexa. La paranoica combinació de sobreinformació i desinformació, el direccionisme dels mitjans de comunicació ens fa miops com els talps.

Doncs, sense anar gaire lluny, podem mirar el nostre entorn proper.

Si mirem amunt, veiem els bancs i el gran capital, els facto factòtum d’aquesta crisi. La banca que ens ha fet nedar els últims anys en una gran piscina de diner fàcil. La que ara n’ha tret el tap i ha tancat del tot l’aixeta del crèdit quan ja tots n’érem dependents. Aquesta és la banca a la qual hem hagut de rescatar amb diner públic.

Se’ns assequen els ulls llegint que la banca espanyola ha guanyat quatre mil milions d’euros en els tres primers mesos d’aquest any (més de tres vegades el preu de la nova terminal T-1 de l’aeroport del Prat, en tres mesos!).

Si mirem avall, veiem cada cop més persones al llindar de l’exclusió social, o ja immersos en ella; aturats a qui s’acaba la prestació; gent gran que està sola, a qui no arriba la pírrica pensió i ja no té qui l’ajudi; petits autònoms llençats a la desesperació del carrer, rosegats pels deutes i la depressió. Se’ns humitegen els ulls per les voreres on hi ha cartrons, mantes, tetrabrics i carrets de la compra atrotinats que conformen tristes llars nòmades, oníriques balses de nàufrag.

Si mirem de cua d’ull, veiem uns poders públics que no estan a l’alçada, que semblen tenir escasses eines i una migrada capacitat per a fer-les servir en direcció a uns eteris objectius. Costa saber si tenen menys de poder o de públic.

Però sobretot, el que més ens mirem és el melic, tan rodonet, tan rodanxó. I és que és clar, fora del nostre cada cop més petit món llombrigolar, tot són problemes; i està ple de Nostradamus de pa sucat amb oli, com aquest Entredàlies, que ens fastiguegen i ens fan agafar mala consciència per tots els nostres actes i omissions.

D’acord. Així doncs, si volem participar a revertir la situació, no cal que tots siguem uns súperherois, ni tan sols hem de transmutar-nos en el Capità Enciam. Hi ha moltes iniciatives on ens podem sentir còmodes aportant la nostra petita part. Trobarem el pal de paller que ens engresqui.

Potser la nostra primera acció serà obrir un compte a la banca ètica, o col·laborar en alguna iniciativa concreta d’Adispap, Palau Solidari, Càrites, Creu Roja o el Banc dels Aliments.

No ho féssim pas moguts per la ràbia o per la caritat mal entesa, fem-ho per justícia i per la dignitat dels altres i també per la nostra. Per a començar a estar en pau amb nosaltres mateixos i treure el cap d’aquesta trampa anímica amb la què ens tenen immobilitzats i ens fan creure impotents.

Per a poder deixar tranquil el melic i caminar amb la mirada alta i franca, serena. Els que ens hi han posat no ens trauran del forat. Ens n’hem de sortir nosaltres: tots i entre tots. Comencem avui, també com a gest cap en Vicenç.



Silvestre Entredàlies