GRÀCIES PER
La humanitat, des de la revolució neolítica, va iniciar
una llarguíssima tasca de selecció i millora genètica de plantes i animals. Va
ser el començament de l’agricultura i la ramaderia.
Portem deu mil anys adaptant les varietats conreades a
cada necessitat concreta, a cada terreny i a cada microclima. Cada vall, cada
feixa, havia anat aconseguint el millor material vegetal per a les seves
particulars circumstàncies.. Centenars de generacions de pagesos han treballat,
collita rere collita, per deixar als seus fills unes llavors més productives i
resistents que les que van rebre dels seus pares.
Tant si parlem de tomàquets, de patates, d’arròs o de
soja, aquestes plantes estaven perfectament adaptades a cada terreny, és per
aquesta raó que pràcticament no patien plagues ni tenien mancances
nutricionals. Formaven part de l’equilibri ecològic local. Aquesta harmonia amb
l’entorn, juntament amb el fet que aquestes llavors es podien sembrar d’un any
per l’altre, donava a la pagesia i al territori en qüestió la tan desitjada i
valuosa Sobirania Alimentària.
Parlo en passat per què així era a tot el món fins la
irrupció del híbrids comercials, els fertilitzants sintètics i la lluita
química contra les plagues. Aquesta “revolució verda” de mitjan segle vint té
la cara amable de la gran productivitat i enorme rendiment. La creu és la gran
dependència dels fertilitzants químics i els plaguicides. El petit pagès dels
països pobres, i no tan pobres, si no té prou capacitat econòmica per esdevenir
esclau de les corporacions de l’”agrobusiness” ha d’abandonar el camp.
Els suburbis de les grans ciutats del tercer món estan a
vessar d’aquest prototip de refugiat, instal·lat en un lloc que li és hostil i
on té poques possibilitats de tirar endavant. La marginació i la fam estan
servides.
Doncs bé, quan la situació era aquesta, per acabar de
reblar el clau fan aparició les llavors transgèniques. Entre altres moltes
gràcies d’aquest material, deixant per un altre dia els perills sanitaris per
al medi ambient i per al consumidor, explicaré un cas concret a tall d’exemple.
A Mèxic, bressol del blat de moro, encara hi ha (o hi
havia) milers de varietats autòctones, patrimoni comú, solidari i gratuït dels
pagesos. Doncs bé, analitzant una amplia mostra d’aquestes varietats en nou
estats s’ha trobat que un trenta-tres per cent estaven contaminades
genèticament per un blat de moro transgènic de Bayer prohibit per al consum
humà als Estats Units, i per un altre blat de moro transgènic resistent a
herbicides, aquest de Monsanto. Aquest fet representa la destrucció d’aquestes
varietats, de centenars d’anys de feina.
Nosaltres, com a consumidors finals, a més de vetllar per
la nostra salut, de part de qui ens posicionem en les nostres compres? Podem
saber-ho quan omplim el carro de la compra? Podem saber què mengem, què
demandem?
L’Administració ens nega aquest dret oposant-se
frontalment i explícita a l’etiquetatge obligatori dels transgènics.
Afortunadament, però, existeix la “Guia Roja i Verde de Alimentos Transgénicos”
de Greenpeace, que trobareu al seu WEB, actualitzada i a punt per imprimir i
dur-la al supermercat.
Amb ella podem triar per la pagesia més humana o per les
transnacionals oligarques dels petroaliments.
I el que és potser més important, podem forçar la
tendència del sistema de producció agrícola en un sentit o en l’altre.
Per cert, o no. Encara no puc sentir Ràdio Palau, que des
de primers de gener emet amb gran èxit. A veure si és que és tan moderna que
emet en TDT? Algú m’ho pot aclarir?
Silvestre
Entredàlies
