ELS BONS
PROPÒSITS
És temps de renovació. Hem
despenjat ja el vell calendari de la cuina, cansat, curull d’història i
experiència, de bons moments pel record i males estones per l’oblit.
Ara, en aquell sofert clau
que treu el cap de la paret, hi pengem un nou any, ple d’incògnites,
d’il·lusions i de pors, de promeses i amenaces que jugaran a cuit i amagar darrere da cadascun del
tres-cents seixanta-cinc números dels dotze fulls.
És ara moment de fer balanç,
agafar renovada força i convèncer-nos que el devenir depèn en part de
nosaltres, i, com deia Martí i Pol “tot està per fer i tot és possible”.
En aquest canvi d’almanac
fem aquells bons propòsit per a l’any que comença. Solen ser els més solemnes,
els més monolítics, sòlids i purs. Habitualment, en contactar amb la tèrbola
realitat es disgreguen i desapareixen com el terròs de sucre es dissol dins el
cafè amb llet.
Aquests bons propòsits d’any
nou conserven, però, una noble funció que és la de passar llista dels aspectes
de la nostra vida amb els què no estem satisfets, i de mirar fit a fit els
punts que volem i podem millorar o canviar. Són un primer pas, imprescindible, per
el replantejament i el creixement personal.
Jo m’he proposat fermament
no combregar més amb rodes de molí. Les trobo cada cop més grosses i de més mal
pair. Per altra banda, la lletania que acompanya aquesta laica comunió ha perdut
contingut i credibilitat amb el temps, crec jo.
De rodes de molí, al llarg
de any passat ens n’han plantat als morros de tots tipus, mides i colors,
n’anomenaré unes quantes:
No hi ha crisi.
L’economia espanyola és la
més ferma del món i és immune al desastre global.
Estem en bones mans, política,
social i econòmicament parlant. Els polítics són gent preparada que compte amb
eines suficients per evitar la temptació de les grans empreses d’abusar del
ciutadà-consumidor.
És possible continuar amb
aquest sistema capitalista de producció basat en el creixement infinit en un
món finit.
Les desigualtats socials actuals
són necessàries i controlables.
Podem seguir destruint el
planeta, ja trobarem una sortida.
Tota la responsabilitat de
la barbàrie comesa per l’oncle Sam a l’Iraq és exclusiva del ninotet
anomenat Georges W. Bush. Tirant-li un
parell de sabates al cap, com qui juga al Pim Pam Pum quedem en paus.
Ja penso que us venen al cap
altres rodes de molí, però sota el meu parer la roda principal del molí major
és que, pobres de nosaltres, no podem fer res per canviar la dinàmica del gran
engranatge.
Ben segur que de moment, si
no vull parar boig, continuaré combregant, però ja he fet el primer pas, veure
que són grans rodes de molí, que no són HÒSTIES.
Molt bon any per a tota la
gent de bona voluntat, als altres, no tant.
Silvestre
Entredàlies
