dissabte, 9 de gener de 2010

OBAMA, NOBEL DE LA PAU?

El comandant en cap de l’exèrcit més poderós del món va fer un discurs a Oslo.
L’home que té el dit damunt el botó vermell de l’arsenal atòmic més mortífer del planeta va parlar.
El cap visible del gran Imperi, no només militar, també econòmic, social i cultural va  embadalir el públic.
Va explicar que hi ha guerres i guerres, que n’hi ha de justes, fins i tot de necessàries.
Per als seus impulsors les guerres sempre calen i són a fi de bé.
És que creu que Bush no creia justa i necessària la seva intervenció preventiva a l’Iraq? És que pensa que Hitler no va raonar llargament les seves atrocitats?
Mentre aquest Doctor Jeckyl demostrava a Suècia que era un bon minyó, el seu Mister Hide enviava trenta mil soldats més a l’Afganistan. Que els preguntin a la població civil d’allà si és aquest home  qui més ha fet per la Pau l’any 2009. Ho vulgui o no, és el cap visible del conglomerat de poder que està generant més repulsa i odi al llarg del planeta.  
Obama va citar Martin Luther King: “La violència no portarà mai una pau permanent; només nous conflictes i més complicats”. Obama va raonar: ”però com a cap d’Estat no puc deixar-me guiar només pel seu exemple”.
Encara va deixar anar més perles, va dir que amb cert tipus de gent només val la resposta militar, la llei del més fort. Va sentenciar que amb Al–Qaida (aquesta mena d’entelèquia indefinida, de calaix de sastre) no es pot negociar.
Va ser un discurs lluït, lluent, però un discurs de mariscal de camp, de general en plena ofensiva.
Amb l’argumentari que va desgranar i amb la posició que ocupa, només tenia una sortida digna per la seva intervenció, agrair a l’Acadèmia el fet d’haver pensat en ell, i tornar el premi, per no merescut, per precipitat.  Hauria acabat el discurs, no com a un home de pau, però si com  un gran home, un home íntegre i conseqüent.
Fins i tot hauria fet part dels punts per merèixer-lo més endavant, quan la feina que ara tot just ens volen fer albirar, estigui feta. I quan no calgui tanta difícil justificació per part dels emissors i del receptor del premi. Amb les cares ben altes i el cor satisfet.
Evidentment això no va passar, i d’aquesta manera es pot dir que el Premi Nobel i Obama només s’han trobat, han coincidit; però tots dos han perdut, han perdut categoria, credibilitat. I de retruc n’ha quedat malmesa la imatge d’anteriors i venidors Nobels de la Pau.
Malpensaria apuntant si no serà aquest l’objectiu últim d’aquesta edició del Premi? Potser sí, refrena’t Silvestre.
El president del Consell de la Fundació Nobel, Marchus Storch, va deixar ben clar que de moment no tenien previst premiar altres disciplines diferents de les sis actuals. Si fos d’altra manera, Obama hauria pogut optar al Nobel del cinisme.
Per cert, teniu pensat proposar algun premi per l’actual gestió de la ràdio municipal de Palau? S’accepten propostes.

Silvestre Entredàlies