dissabte, 7 d’agost de 2010


TAL FAREM, TAL TROBAREM

Tot s’encomana.
S’encomana la cara llarga dels companys arribant a la feina, el dilluns al matí.
També el zapping televisiu ens encomanen les celles apretades, la vena inflada del coll i la irritació de gargamella. Mala educació, crits, linxament verbal.
I del dial de la ràdio, també ens avien força serps verinoses. Adrenalina gratuïta i sobrera.

Les actituds positives i serenes costen més de trobar en aquesta societat sobreexcitada, són flors de cactus.
Però, sortosament, també tenen efecte taca d’oli. Us en poso un parell d’exemples.

Uns bons amics, la Dolors i en Miquel, m’explicaven que en un seu viatge al Iemen van ser extraordinàriament tractats per part d’una família d’allà. La raó que els van donar, és que feia uns anys un parent va viure a Catalunya i es va sentir ben tractat. En conseqüència la Dolors i en Miquel, com a representants del poble que va ser acollidor van ser tractats amb extrema gratitud.

Sense anar tan lluny, fa uns dies, baixant en bicicleta pel carrer Nació de Barcelona, em vaig aturar davant un pas de vianants, per deixar passar una àvia que mostrava intenció de travessar el carrer. La senyora va trobar en el meu gest, que hauria de ser l’habitual, una agradable extravagància, i en resposta es portà el tou dels dits als llavis i em va llançar un petó i un somriure franc.

Aquesta poètica trobada de bon matí no només em va arreglar el dia, sinó que a hores d’ara encara n’estiro els efectes terapèutics.

És qüestió d’actitud personal, que siguem més permeables a la tan estesa epidèmia de la mala llet o bé a l’administració de l’escadussera vacuna de la bonhomia.

I aquest nostre tarannà, no oblidem que és modelable i orientable dia a dia, minut a minut. Depèn de nosaltres.

No és per casualitat que els estaments dominants inculquin valors individualitzadors. Una societat atomitzada és més dominable, a curt termini, per una jerarquia insegura.
Amb voluntat proactiva podem entre tots anar canviant la imposada i perversa tendència. Però si se’ns fa inabastable intentar canvis de rumb en la societat, podem actuar positivament i amb bon humor amb l’única finalitat de millorar la nostra salut mental i anímica.

De ben segur que ens trobarem millor si ens tornem refractaris davant el xulo que ens perdona la vida mentre es cola al metro i ens fem més transmissors de qui ens diu bon dia i ens cedeix el pas en el llindar d’una porta.
Si recordem el relat no només infantil de Saint-Exupery, El Petit Príncep en regar la rosa del seu planeta no només afavoria la flor, també el cor del nen creixia i millorava a cada reg.

D’altra banda, bonhomia no és el mateix que beneiteria. M’he comprat a la farmàcia una caixa de dos-cents bastonets per a les orelles, per tenir-les ben netes al setembre i escoltar 91.7 fm. La dolçor no em treu l’acidesa. Coses de gustos.



Silvestre Entredàlies