dissabte, 6 d’agost del 2011


ABRIL 2042 (primera part)


Aquesta vegada, i de veritat que no servirà de precedent, el text que us convido a llegir no l’ha escrit un servidor, en Silvestre Entredàlies. Per l’excepcionalitat del document a què faig referència m’he vist en l’obligació, no absent d’emoció, de fer-lo traduir de l’alemany per a vosaltres, fil per randa. Aquestes lletres que molt incomprensiblement, i desafiant les barreres espai-temps m’han arribat a les mans estan datades al mes d’abril de l’any 2042. Sí, ho he escrit bé i heu llegit millor, si voleu tornar-hi: abril de 2042.

El document consta de dues parts ben diferenciades. La primera és una exposició de motius i presentació, la segona és el relat dels fets. La primera us l’adjunto a continuació, la segona la tindreu el mes que ve.

“Si tot ha anat com ha d’anar, quan llegiu aquestes ratlles jo farà poc que m’hauré convertit en un cadàver, seré a la caixa indiscutiblement mort. Si no he deixat cap fil mal lligat aquest document està en les mans més indicades. Llegiu-lo i feu-ne l’ús que bonament creieu, sota el vostre encertat criteri.

Ja fa molts anys, concretament l’any 2007, jo, juntament amb un equip d’experts internacionals, vam rebre un sorprenent i importantíssim encàrrec.

És ben cert que vaig contraure compromís de silenci absolut, però les circumstàncies han canviat radicalment.

He escrit tot això en saber que me’n vaig d’aquest món irremeiablement i en breu. M’ho ha permès escriure el fet que, també sobtadament, m’he quedat sense parents propers contra els quals es puguin exercir represàlies per la meva acció de desobediència i revelació de secrets. De manera que ara que em rosega el penediment en què s’ha convertit aquella inicial il·lusió; ara que ja no queda viu cap company d’aquell Equip a qui puguin comprometre aquestes ratlles; ara ho vull explicar tot. Vull explicar l’encàrrec que ens varen fer, com el vam dur a terme i com aquestes accions van canviar el món sencer.

En el paquet que acompanya aquesta carta trobareu tot un seguit de documentació original i referències concretes que he conservat d’amagat tots aquests anys. Aquests documents, la seva existència, dóna caràcter verídic a la meva història, que altrament, entenc que no passaria d’exercici d’inventiva d’un vell rondinaire.

Tot aquest temps, des que vàrem acabar la Missió, he estat intentant esbrinar dintre meu si vam fer bé o vam fer malament. Enteníem en aquelles dates que la situació era gravíssima, i què a falta d’alternatives solvents, ni tan sols de projectes, l’única sortida vàlida per la situació en què es trobava el planeta era la que ens proposaven.

He pensat llargament en com s’hauria desenvolupat la humanitat sense aquell detallat Pla i el teixit d’accions per portar-lo a terme.

He reflexionat, he teoritzat, m’he torturat i m’he trastocat.

Si us plau, no interpreteu aquest escrit com un intent de justificació de les accions de l’Equip davant els nostres congèneres. Simplement és per que la humanitat tingui elements de judici per entendre correctament la història recent mundial i el seguit de desgavells que varen ocórrer a partir de la caiguda de Lehman Brothers fins a l’estat en què ens trobem actualment.


Hans Christian Fleischhaker
Port de Sóller, 18 d’abril de 2042”


Silvestre Entredàlies