DEUTE
LÍCIT?
Allà, però, hi ha anunciada la Liam, una
noia que te un deute contret amb la organització que la va portar fins aquí amb
el compromís d'un futur pròsper a Europa. Ella va rebre uns diners, un bitllet
d'avió i altres facilitats que ara li és impossible de tornar d'una manera
diem-ne ortodoxa. I és així com, providencialment, un altre conciutadà seu li
va oferir fer front als seus deutes. A canvi havia d'ingressar en un pis de
timbre vermell i ser el petita joguina d' obsessos occidentals, la massatgista
del final feliç.
Crec que estarem d'acord en no considerar
aquest deute com un compromís lliure entre dues parts amb total coneixement de
l'operació. Més aviat el veiem com una meridiana i claríssima extorsió, un acte
delictiu i premeditat d'abús de poder i d'informació.
L'Anselm,
l'any 2006 va comprar un pis i, desprès d'estalviar tota la vida, veient com
els preus dels habitatges li fugien cada cop més ràpidament, va haver de
prendre una determinació certament arriscada, entre l'espasa i la paret. O
signava hipoteca immediatament, o els preus, tan enfilats se li escaparien per
sempre. Tothom li deia. La percepció que l'entorn li havia creat era que una
caiguda de preus, o fins i tot una frenada en l'escalada era certament
impossible, i d’altra banda, ell seria capaç de saldar el deute. És el que
realment creien les entitats financeres i el sector immobiliari?
En aquest
cas, les opinions són diverses. Hi ha qui creu que l'Anselm ja és prou gran i
que no haver-s'hi fotut, en camises d'onze vares. Hi ha també qui pensa que en
aquests casos també existeix abús per part de l'entitat financera, i culpa i
coneixement desigual a l'hora de formalitzar compromisos de difícil compliment.
Els
Estats, o alguns polítics actuant com a Estat i per tant, representant-nos a
nosaltres, ens han endeutat terriblement, a tu i a mi. Jo no he estat consultat
directament en si estava conforme a subscriure un deute d'aquestes dimensions i
condicions, i tu? Sembla, malgrat tot, que l'haurem de pagar sí o sí.
No seria
saludable analitzar si aquests deutes han estat contrets en condicions de
voluntat explícita, de coneixement de les circumstàncies i possibles
conseqüències per les dues parts?
Fa uns
anys, bona part de l'opinió pública europea estava a favor d'escoltar les tesis
que pregonaven la condonació total o parcial del deute extern de certs països pobres
entrampats en aquesta qüestió.
Aquest
plantejament sembla deliberadament descartat de les opinions que apareixen en
la premsa respecte al deute contret ara pels països del primer món.
Plantegem-nos
quin és el veritable objectiu de qui ofereix el préstec.
En el cas
de la noia del primer paràgraf, és clar que l'objectiu del prestador no és que
el préstec sigui satisfet, sinó el tenir
la noia en règim de pràctic esclavatge. Recuperar el capital és secundari i irrellevant.
Doncs,
quin és l'objectiu i les circumstàncies del préstec hipotecari de l'Anselm?
I dels
préstecs fets als països africans per part del Banc Mundial i del FMI?
I de
l'endeutament actual d'estats com el nostre?
Abans
d'estar d'acord amb pagar, a resignar-nos amb les retallades, analitzem sense
por a la veritat.
I diem les
coses pel seu nom. A les crisis, crisis. I a les estafes, estafes.
Silvestre
Entredàlies
