dissabte, 5 de desembre del 2015


LA PILOTA DE CUIR

Xutar una pilota a l'hora del pati tenia un no sé què de catarsi. Era un exercici alliberador pel cos i per l'esperit. S'oblidaven les pesades matemàtiques i es desentumia la carcanada. Després de quatre gambades i mitja dotzena de crits gairebé tothom tornava a classe més relaxat.
És clar que qualsevol pilota la fa, aquesta feina, però molt millor si és una bona pilota de cuir. Amb el pes ideal, la pressió adequada, el tacte dòcil i fins i tot el so afinat.
Vet aquí que el personatge més gris i prescindible de la classe es va transformar en “el Rei del Mambo” (així vàrem passar a dir-li) en rebre pel seu aniversari una cobejada pilota de futbol de reglament. Ràpidament va trobar la manera de ser, gràcies a l'esfèric, el centre de les més ensabonadores adulacions, va saber pujar fins dalt de tot de la popularitat escolar. Posseïa l'objecte més desitjat de la classe i exercia la magnanimitat compartint-lo amb tots.
Rebia una general estimació, que ell ja sospitava falsa, però s'hi conformava. Vist el seu caràcter era al màxim al què podia esperar en qüestió d'afectes. Al principi va jugar bé les seves cartes, amb l'astúcia i la precaució del qui sempre havia estat arraconat i ara albira l'éxit.
Va anar, però, abusant del seu poder, a mode de dolça venjança pel llarg temps d'ostracisme. No podia estar-se'n. Primer de manera dissimulada, gaudint secretament del nou poder. Es va anar descarant de mica en mica, imposant el seu criteri, les seves normes, el seu arbitratge, i sobretot, la seva arbitrarietat.
Quan els companys es van donar compte del preu massa alt que pagaven per jugar amb una bona pilota de cuir ja s'havien creat la necessitat, ja no els satisfeia jugar amb qualsevol pilota de plàstic. Eren presoners del seu propi caprici.
El Rei del Mambo va començar a comportar-se com un petit tirà. Gaudia amb el seu nou estatus. Humiliava de bon grat els seus dominats. Els jugadors acceptaven amb més o menys entusiasme el seu rol i s'acontentaven escarnint a l'esquena del rei.

Els quatre bitxos rars als que no ens agradava el futbol ens ho miràvem amb una certa perspectiva, més de conjunt, més clara.
Vàrem tenir les primeres adhesions al joc del Cavall Fort per part dels futbolistes un dimarts de novembre. Justament el dia després d' un esclat sobtat de supèrbia per part del Rei del Mambo. Alguns que tenien més amor propi que fal·lera pilotaire van passar-se a la colla del xurro-mediamanga-mangotero.
Fins que va arribar el dia en què es va haver de confitar la seva divina pilota de cuir i les seves rucades.

Hi ha altres maneres de viure diferents de rendir-se als corrents regnants, a la comoditat del deixar-se portar. Explorant alternatives serem més lliures, feliços i dignes.

Alliberem-nos de les pilotes de cuir del Rei del Mambo, del petroli de les dictadures aràbigues, del gas del xantatge rus, del coltan i els diamants de les guerres africanes.
Alliberem-nos dels fatxendes. Tenim prou recursos, prou capacitat i prou imaginació per fer-ho. Potser només ens fa falta treure'ns la son de les orelles, oblidar absurdes inèrcies i refermar l'amor propi.
Serem més lliures, més feliços, dormirem millor. També rebaixarem tensions socials, locals i mundials, i millorarem la salut del planeta.
I, pensant-hi bé, tampoc es xutava tan malament amb la pilota de plàstic.

   

Silvestre Entredàlies