GRÀCIES PER LA GUIA

La humanitat, des de la revolució neolítica, va iniciar una llarguíssima tasca de selecció i millora genètica de plantes i animals. Va ser el començament de l’agricultura i la ramaderia.

Portem deu mil anys adaptant les varietats conreades a cada necessitat concreta, a cada terreny i a cada microclima. Cada vall, cada feixa, havia anat aconseguint el millor material vegetal per a les seves particulars circumstàncies.. Centenars de generacions de pagesos han treballat, collita rere collita, per deixar als seus fills unes llavors més productives i resistents que les que van rebre dels seus pares.

Tant si parlem de tomàquets, de patates, d’arròs o de soja, aquestes plantes estaven perfectament adaptades a cada terreny, és per aquesta raó que pràcticament no patien plagues ni tenien mancances nutricionals. Formaven part de l’equilibri ecològic local. Aquesta harmonia amb l’entorn, juntament amb el fet que aquestes llavors es podien sembrar d’un any per l’altre, donava a la pagesia i al territori en qüestió la tan desitjada i valuosa Sobirania Alimentària.

Parlo en passat per què així era a tot el món fins la irrupció del híbrids comercials, els fertilitzants sintètics i la lluita química contra les plagues. Aquesta “revolució verda” de mitjan segle vint té la cara amable de la gran productivitat i enorme rendiment. La creu és la gran dependència dels fertilitzants químics i els plaguicides. El petit pagès dels països pobres, i no tan pobres, si no té prou capacitat econòmica per esdevenir esclau de les corporacions de l’”agrobusiness” ha d’abandonar el camp.

Els suburbis de les grans ciutats del tercer món estan a vessar d’aquest prototip de refugiat, instal·lat en un lloc que li és hostil i on té poques possibilitats de tirar endavant. La marginació i la fam estan servides.

Doncs bé, quan la situació era aquesta, per acabar de reblar el clau fan aparició les llavors transgèniques. Entre altres moltes gràcies d’aquest material, deixant per un altre dia els perills sanitaris per al medi ambient i per al consumidor, explicaré un cas concret a tall d’exemple.

A Mèxic, bressol del blat de moro, encara hi ha (o hi havia) milers de varietats autòctones, patrimoni comú, solidari i gratuït dels pagesos. Doncs bé, analitzant una amplia mostra d’aquestes varietats en nou estats s’ha trobat que un trenta-tres per cent estaven contaminades genèticament per un blat de moro transgènic de Bayer prohibit per al consum humà als Estats Units, i per un altre blat de moro transgènic resistent a herbicides, aquest de Monsanto. Aquest fet representa la destrucció d’aquestes varietats, de centenars d’anys de feina.

Nosaltres, com a consumidors finals, a més de vetllar per la nostra salut, de part de qui ens posicionem en les nostres compres? Podem saber-ho quan omplim el carro de la compra? Podem saber què mengem, què demandem?

L’Administració ens nega aquest dret oposant-se frontalment i explícita a l’etiquetatge obligatori dels transgènics. Afortunadament, però, existeix la “Guia Roja i Verde de Alimentos Transgénicos” de Greenpeace, que trobareu al seu WEB, actualitzada i a punt per imprimir i dur-la al supermercat.

Amb ella podem triar per la pagesia més humana o per les transnacionals oligarques dels petroaliments.

I el que és potser més important, podem forçar la tendència del sistema de producció agrícola en un sentit o en l’altre.

Per cert, o no. Encara no puc sentir Ràdio Palau, que des de primers de gener emet amb gran èxit. A veure si és que és tan moderna que emet en TDT? Algú m’ho pot aclarir?

Silvestre Entredàlies