QUÈ N’HEM TRET DE LA CAMPANYA?    

De fora vingueren que de casa ens tragueren.

Tots hem fet nostra algun cop aquesta frase. Tots tenim dintre un jo acollidor i un jo xenòfob en diferent proporció, ens deu venir de sèrie. Tenim doncs, l’obligació moral de gestionar aquesta dualitat amb intel·ligència per tal de ser persones civilitzades i no homínids que amb prou feines s’acaben de posar drets.

En temps de la puixança del totxo (quins temps!), mentre alguns feien l’agost, cridaren a mà d’obra barata i precària per tal de què inflessin la bombolla amb el seu treball. Nosaltres érem al mig, còmodament damunt la onada. No ens feien nosa aquests nouvinguts espigoladors. L’egocentrisme ens els feia invisibles, així doncs, a l’ombra, s’han anat instal·lant com han pogut entre nosaltres. I de cop i volta els tenim de veïns.

Ara, al sector que va sobreescalfar l’ economia, a la classe que ho ha fotut tot a rodar, els fan nosa els que van venir. I és que coi! Van demanar mà d’obra, i van venir persones, éssers humans, no era això el que havien parlat.

I vet aquí que ens volen encarregar la feina bruta a nosaltres, als que també som, vàrem ser o serem immigrants.

Intenten atiar treballadors contra treballadors, buscant que es confrontin comparant-se les pells amb una carta de colors o confrontant els calendaris per veure qui va arribar abans a la mentidera terra promesa.

Ens parlen dels perills de les burques, de les confabulacions als locutoris, dels contubernis de les mesquites, i ara, de les malalties que ens porten. Ens diuen que col·lapsen el sistema sanitari i acaparen els ajuts. Que aviat ens posaran de cara a la Meca i amb el cul enlaire a la nostra pròpia terra.

Stéphane Hessel ens diu: “indigneu-vos”, i reconeix que no és fàcil avui en dia saber contra què ens hem d’indignar.

Aprofitant aquesta indefinició en l’objectiu, hi ha populistes de pa sucat amb oli, o ganàpies  amb la clenxa sucada de gomina, que ens volen orientar paternalment cap a on hem de dirigir la nostra indignació. No ho hem de fer cap al causant de la crisi sistèmica mundial, sinó contra qui més l’ha patit. Tres ocells d’un tret: el poder al marge, nosaltres entretinguts i desofegats, i els últims de la fila amenaçats i esporuguits.

Tinguem els ulls ben oberts, siguem crítics, analitzem els missatges i els personatges. Hem de saber distingir entre els bons líders i els saltabardisses amb corbata.

No deixem que ens embruteixin, que ens deshumanitzin, que ens converteixin en els seus dòbermans caïnites.

Els bons líders enriqueixen moralment a qui lideren, potencien tot allò positiu en la gent i n’apaivaguen els aspectes pitjors. Tot al contrari d’alguns candidats a les passades eleccions municipals.

Què n’hem tret de sentir tantes bestieses contra la immigració en aquesta passada campanya electoral?

N’hem tret la identificació clara d’una sèrie de candidats (ara ja regidors o alcaldes electes) desaprensius que volen agreujar o fins i tot crear conflicte social per interessos miops i partidistes.

Però sobretot n’hem de treure una enorme satisfacció de saber-nos ben diferents d’aquests xarlatans manipuladors.

Silvestre Entredàlies