EL
LLENYATAIRE DE FRIGERBURG
En Vladimir és el llenyataire de
Frigerburg.
Ell ha estat l’únic, en aquests últims
anys que baixa llenya al poble en quantitats abundoses i a un preu més o menys
assumible. Ha fet tractes amb el llop, s’espanten mútuament i la por els fa
respectar-se.
Totes les famílies de Frigerburg s’han
acostumat a tenir la casa calenta els llargs hiverns continentals. No fan cas
de les xafarderies que parlen d’un Vladimir poc honrat i dels seus negocis
obscurs amb les feres del bosc. L’escalfor de les llars depèn de
l’arbitrarietat de Vladimir.
Com més fred fa, més cofoi es passeja
Vladimir per Frigerburg, embriagat per l’olor acre dels carrers, mira enlaire i
compta les xemeneies que fumegen, trepitja fort les llambordes conscient del
seu poder. Saluda als vilatans i vilatanes amb una simpatia proporcional a la
temperatura interior de les seves cases i a la flama de les seves calderes. Els
veïns vinclen l’esquena. Com més fredolics, més gran i més tremolós és el
somriure que li dediquen, recordant els penellons.
A en Vladimir se li permet tot. Alguns
diuen amb la boca petita, i sobretot a l’estiu, que no paga prou bé als seus
treballadors del bosc, que els explota, que els té amenaçats. També es
xiuxiueja que casa seva és l’infern, que crida a la dona i pega als nens. Però
amb l’arribada de les primeres neus tot se li perdona, al bo del llenyataire.
Se l’ha vist en festasses amb amigots
seus, amb noietes que de tan distretes no saben ni l’edat que tenen. Tot, tot
se li disculpa, no fos cas que pugés un cèntim el preu del combustible.
Hi ha veïns díscols, que parlen que és
possible passar l’hivern sense la llenya d’en Vladimir, els altres se’ls miren
encuriosits, sense que se’ls noti gaire l’interès.
Diuen que els boscos d’allà dalt s’estan
quedant sense fusta, tothom ho sap i ningú ho vol sentir. I que la combustió
d’estufes, llars de foc i calderes està fent malbé l’atmosfera.
Potser ha arribat el moment de buscar
alternatives, de potenciar les ja existents. Hi ha altres maneres més netes, i
més locals i honrades d’obtenir energia.
Un tipus nou i respectuós d’energia ens
lliuraria de reverenciar al vell Vladimir i ens permetria mirar als ulls als
nostres fills. I dormir tranquils cada nit. I ens faria més lliures.
Però tot objectiu costa un esforç en
aquesta vida. Molt sovint comoditat i dignitat tenen difícil coexistència.
Diuen alguns, a Frigerburg, que els mesos
que venen ara de bonança climatològica cal aprofitar-los per adequar i fer
millores en aquest sentit i de cara a l’hivern que ve.
Cal pensar globalment i actuar localment
i els canvis esdevindran.
La política internacional, la
geoestratègia i la gestió de recursos a nivell planetari és complexa, d’acord.
Però només és complicada en la forma, en l’entramat de circumstàncies i
teranyines d’interessos i relacions. Però el fons pot ser tan senzill com al
poblet de Frigerburg.
La sobirania energètica proporciona
llibertat a les comunitats. Quan la energia està en mans d'uns pocs facilita tiranies i abusos per part de qui en
gestiona el control.
Si en lloc de parlar de Frigerburg i de
llenya, parlem d’Europa i de gas, ja sabem a quin Vladimir fem referència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada