UN BRANQUILLÓ A LA BRASA

 

Fa ja cinc anys que el famós Trio de les Azores negant tota evidència, envoltat de mentides, fotent-se de la comunitat internacional i de les regles de la més mínima decència va destruir un país ple de futur, farcit d’esperança.

Fa ja cinc anys que la societat civil occidental va despertar de l’eterna migdiada de l’opulent per cridar ben fort i clar que no estava d’acord amb aquells que deien que actuaven en representació seva.

Aquelles mobilitzacions representaren un avís per l’estament governant, l’advertiment els deia que el poble pot tenir prou confiança en si mateix i prou força per a qüestionar-los. També es van establir uns vincles, potser només emocionals, entre les poblacions de molts països, i sobretot, va fer veure al poble iraquià, que a diferència dels nostres “representants”, nosaltres els fèiem costat.

Som somniadors, d’acord, però cal somniar si volem canviar el món. Realitats ben palpables avui en qualsevol àmbit eren somnis inabastables ahir mateix.

Sabem, tampoc som rucs del tot, que una flor no fa estiu i que el cactus que va florir ara fa cinc anys va ser adobat per circumstàncies i interessos que res tenien a veure amb el respecte als pobles o amb la pau mundial.

Desprès de tanta vergonya, la situació a l’Orient Mitjà ha empitjorat substancialment.

A l’Iraq hi ha milions de refugiats; desenes de milers de presoners dels ocupants, ningú sap quans centenars de milers de morts i els sistemes sanitari i educatiu estan destruïts.

A l’Afganistan, l’any passat hi va haver més combats que en qualsevol  moment des de l’inici de l’ocupació a l’any 2001, el rebuig del poble cap a l’invasió és cada cop més gran.

A Palestina la població ja no pot més sota el boicot econòmic i els atacs israelians duts a terme amb el suport dels governs dels EUA i Europa.

A Guantánamo ja fa sis anys que dura aquell infern en forma de presó il·legal que es fonamenta en el  silenci i connivència de la comunitat internacional occidental.

De tota aquella flamarada de consciència i revulsió d’ara fa ja cinc anys en queda una brasa, petita i discreta però amb un gran potencial.

Em de pensar que amb les nostres protestes, contribuïm a superar l’odi produït per la guerra. Col·laborem a fer un món millor i més pacífic.

És per tot això que el proper dia quinze de març s’ha organitzat una nova jornada internacional de manifestacions.

Anem, doncs, a posar un branquilló a la brasa, potser no és ara temps de grans fogueres, però és bàsic que mantinguem el caliu, petit però roent.

Silvestre Entredàlies