VINDRÀ DE SANT BENET?

A continuació us ofereixo unes dades que he extret de l’informe “Els crims de les grans companyies farmacèutiques” escrit per la Doctora Teresa Forcades i Vila, i publicat l’any 2006.

-          A Botswana (any 2003) el quaranta per cent de les dones estan infectades pel virus del VIH.

-          Pel tractament amb antiretrovirals pel VIH, les farmacèutiques fan pagar 1500 dòlars per pacient i any; un cop alliberat de la patent (el medicament genèric) val 150 dòlars.

-          Actualment, per les pressions del “lobby” farmacèutic i les retallades a la Declaració de Doha de la OMS del 2001, s’estan prohibint els genèrics als països pobres.

-          Segons MSF en l’informe “Desequilibri fatal”, només el 10% de la investigació sanitària mundial està dedicada a malalties que afecten al 90% dels malalts del món.

-          La major part dels esforços en recerca sanitària mundial (any 2001) va destinada a tres patologies: disfunció erèctil, obesitat i insomni.

En veure que l’any 2002 la suma dels guanys de les 10 farmacèutiques més importants va superar la suma de les altres 490 empreses de la llista de les 500 indústries més profitoses del món (segons la revista Fortune), la doctora Marcia Agnell dóna la resposta: “Una indústria amb aquest volum és com un goril·la de 500 quilos, fa el que vol.”

Un cop citat aquest informe, confessaré que des que vaig tenir el primer contacte amb les tesis de la doctora Teresa Forcades i la denúncia de Jane Burgermeister  a la farmacèutica Baxter, he estat fascinat, gairebé abduït, per les seves aparicions. Admeto que el tema ha exercit en mi un magnetisme poc usual, i he observat una reacció similar no només en el meu entorn immediat (Internet en va ple).

Pot ser que aquests fenòmens siguin eficaçment aixafats per la premsa i els micròfons oficialistes, per alguna cosa són on són.

És possible que siguin intoxicats per falsedats destinades a desacreditar tota dissidència.

D’altra banda també hi hauria la possibilitat, encara que llunyana, que tot sigui un muntatge amb la finalitat de dinamitar, per analogia, qualsevol que surti de la línia marcada.

El més fàcil és que, al final, la percepció que ens quedi sigui una barreja ponderada d’aquestes hipòtesis.

Recordo que el mes passat escrivia que un gran canvi és a punt de venir, el necessitem; i que no vindria del poder, no vindria dels estaments dirigents.

Doncs bé, avui el món és més petit que ahir, ho tenim tot més a prop i ens sentim més germans dels que pateixen que dels botxins.

Quan cada cop més gent ja no sapiguem cap a on girar la vista i ja en tinguem la pipa plena d’injustícies i abusos; llavors només caldrà que salti una guspira i la reacció en cadena començarà. No hi haurà qui ho aturi.

El detonant pot sorgir en qualsevol moment, amb l’embolcall més impensat i del lloc més inesperat.

Segurament és massa aviat, però qui sap si...

El moment podria ser ara mateix. L’embolcall podria ser un hàbit religiós, i el lloc el Monestir de Sant Benet de Montserrat.

Més informació, contrastada i plural, a Ràdio Palau, o no.

Silvestre Entredàlies