TORERO JO?

El mes passat us en parlava, i deu ser aquest fet que l’altra nit m’induí a somniar que era en un altre planeta. Accidentalment vaig aparèixer en aquell món. Un món amb el qual la nostra civilització compartia tecnologia i coneixement. Hi havia un acord interplanetari d’intercanvi d’experiències i recursos en matèria d’investigació i ciència. Aquest éssers eren extremadament semblants a nosaltres. Vaja, que de no saber-ho, no se’n veia la diferència. Però en el somni, això sí que ho tenien, eren més serens, més pacificats que nosaltres.

Tota l’estona que va durar el somni me la vaig passar vermell com un pebrot. No és que anés despullat en públic, ni que hagués patit una insolació facial. El fet és que els meus interlocutors alienígenes s’havien assabentat de la polèmica oberta aquests dies al nostre país sobre les “corridas de toros”. I me’n demanaven explicacions. A mi! Com si jo fos el gran defensor del toreig. Francament vaig passar mala nit. No paraven de fer-me preguntes com aquestes:

- És veritat que la raça dels toros de lídia ha estat dissenyada i seleccionada al llarg de generacions            per tal de fer l’agonia dels seus individus cada cop més plaent als ulls de la raça humana?

- És veritat que la legislació ho empara explícitament, basant-se només en el costum i la tradició?

- És veritat que certs humans poden gaudir veient com un altre humà tortura fins a la mort un animal innocent? I no els fa repulsió aquest seu gaudi?

També els alienígenes em castigaven amb preclares reflexions com les següents:

- La sang del brau embruta no només al torero i a l’afició, també a la societat per permetre-ho.

- Pel que fa als costums i les tradicions, és bo amb el pas del temps, garbellar-les de tant en tant, per tal d’anar abolint les més cruels. Això fa que la humanitat es civilitzi i es vagi allunyant de bestialitats pretèrites.

- L’home es diferencia d’altres animals pel fet que és capaç d’administrar i dominar l’instint amb la raó. I per fer servir l’ètica per permetre’s o no accions que li proporcionin plaer. Jorge Wagensberg va dir en aquest sentit: “estic a favor de la prohibició de les “corrides”. Malgrat m’agradi el toreig, el que no n’agrada és que m’agradi.”

- Ara es presenta una oportunitat de prohibir les curses de braus. Per moral i per ètica de la espècie humana cal fer-ho abans no es vagi apagant el sector tot sol. Aprofitar aquesta ocasió donaria un plus de civilitat a la societat.

Com podeu comprendre, cada pregunta, cada reflexió era una “banderilla” que aquests éssers em clavaven a la consciència. Finalment em va salvar el despertador, per un cop el seu so em va reconfortar.

No obstant la mala estona, ara, cada nit quan vaig a dormir, tinc a la tauleta de nit una sol·licitud ja preparada. Si mai dormint torno a aquell planeta, tingueu per segur que m’hi empadrono.

També el meu vell transistor va fer com un fregit, uns espeternecs, per la zona del dial de Ràdio Palau. El que no puc recordar és si va ser abans o després del toc del despertador.

Silvestre Entredàlies