SUBFUSELLS O MACARRONS

A l’inici de la crisi, molts mesos enllà, se’n va identificar clarament els causants. Internacionalment van ser el sistema financer descontrolat i les hipoteques escombraria. A Espanya,  tingueren la culpa, a part dels americans com cantava “El meu Avi”,  el reescalfament del sector del totxo ajudat també per la bogeria dels préstecs d’alt risc.

Doncs bé, la bola s’ha anat fent gran i cada cop més difícil d’aturar. Mentre gaudim del futbol i ens entretenim amb els frikies televisius; la banca i les grans empreses segueixen munyint les últimes galledes d’una vaca que se’ls mor a les mans.

En l’últim minut, potser ja en temps de descompte, el presidente Zapatero va rebre vàries i exigents estrebades dels fils que mouen aquest titella. El missatge era inequívoc: “the game is over”, o s’ha acabat el pa torrat.

No es pot retardar ni un minut més la retallada de la despesa per eixugar el dèficit. Cal escanyar ràpidament les preses més fàcils i properes: funcionaris, pensionistes i persones amb dependència.

Aquests seran els primers a pagar els plats que es van trencar als parquets de les borses i a les taules ovalades dels grans bancs.

L’estat social d’esquerres claudica de manera vergonyant sota la fina sabata del poder real, i escenifica públicament la seva submissió.

Servidor, com tothom, poca cosa pot fer, però poca cosa és molt més que zero.

De moment, aquesta mateixa tarda, tindré una oportunitat de redistribuir més racionalment l’efecte de la crisi en la nostra societat. He de fer la declaració de la renda, i aquest any amb més raons afegides que els anys anteriors els hi descomptaré unilateralment la part que em correspon d’aportar per a l’Exèrcit Espanyol. Tal qual. Em sembla que en temps de racionalització de la despesa, aquesta és una partida ben retallable, no crec que ens sentim menys protegits per això. El que m’estalviï en subfusells, no m’ho embutxacaré, rebel i honest alhora, ho ingressaré al Banc dels Aliments on ells ho invertiran en forma de macarrons per a qui en moments difícils més necessiten la nostra ajuda i menys la tenen. No per caritat, per justícia. Si l’Estat del Benestar s’està transformant en l’Estat dels Benestants, nosaltres haurem de construir poc a poc l’alternativa si no volem caure en la mesquinesa de la complicitat.

Amb aquest gest, la meva contribució al canvi de model serà quantitativament testimonial, és evident. Però un bon grapat de gestos testimonials en fan un fet significatiu, i entre molts d’aquests es pot construir una realitat determinant i incontestable.

Si voleu informació teòrica i pràctica, fins i tot un detallat tutorial, de com fer la Objecció Fiscal a la Despesa Militar en la vostra Declaració de la Renda entreu a: www.justiciaipau.org/siof/

Començo a creure en els miracles. El meu vell transistor ja sabeu que portava dos anys espatllat, que no rebia la capdavantera, potent i plural emissora municipal de Palau. Doncs bé, ja fa unes setmanes que rep senyals, de moment només música. Però bé senyals de vida al cap i a la fí, encara per determinar si és vida intel·ligent.

Silvestre Entredàlies