L’ONADA

 

La Míriam és una gran surfista. Va créixer vora el mar i li apassiona aquest esport. Sempre a l’espera de la l’Onada, a estones damunt la planxa, surant atenta mirant darrere seu, altres cops damunt la sorra, ensumant cap a l’horitzó, estudiant els núvols.

Fa anys que l’espera, estiu i hivern, persistent en soledat, en l’estranya enyorança d’allò que encara no es coneix.
La Míriam, de bon matí entrena fort, corrent per la platja, nedant. Agafant fons per quan el somni aparegui.

El sol, el vent, l’horitzó net, i l’aïllament li han donat anys de plenitud i creixement, però poc a poc els cabells se li han anat eixarreint, la pell assecant; els ulls se li han fet petits. Fins i tot a cops li fallen les forces. Hi ha vespres que plora, recolzada en un vell tronc de deriva, dos iguals damunt la sorra.

L’espera es fa tan llarga...

Aquest estiu, però, el seu pensament ha fet un canvi. Ha tingut visites a la seva platja, ha intercanviat impressions i ha conclòs que ja no està sola, i que no és tard. En altres platges, tan veïnes, tan distanciades, hi ha també qui es deleix per l’Onada.

Ha vist, també, que a voltes, les circumstàncies no es produeixen per què sí, atzaroses. Que algunes onades no es formen espontàniament. I que les voluntats i la perseverança de molts solitaris surfistes propiciarà la gestació de l’Onada.

Amb un pessigolleig a la boca de l’estómac ha entès que s’acosta el dia en què començarà tot. L’ Onada serà gegantina, hem d’intensificar l’entrenament i sobretot enfortir sinèrgies i millorar entramats.

Aquesta Onada l’haurem d’agafar entre tots, agrairem a la disciplina del surf tot el que hem après. Però haurem de desar la planxa. Ens embarcarem en un gran vaixell, formarem part d’una tripulació enorme per treballar en equip, en coordinació perfecta.

L’Onada serà llarguíssima, durarà anys, i serà propiciada per tots els surfistes que fins ara havíem estat aïllats, o confinats entre la multitud. Depèn només de nosaltres. En engegar-la no haurem acabat la feina, al contrari, haurem de gestionar a la perfecció totes les nostres capacitats. No serà cap broma, o ens portarà molt lluny, o ens ofegarà.

La Míriam ja ho té clar, ha passat de l’estupefacció, la introspecció i la reflexió a la col·laboració i l’acció.

Avui, a primers de setembre, al capvespre, ja veu imminent la progressiva però imparable gestació de l’Onada . S’ha posat dempeus, ha esbaldit l’estimada planxa de surf i ha començat a caminar. Quan ha picat a terra per espolsar-se la sorra dels peus ha notat una tènue tremolor. Milers d’ex-solitaris surfistes picaven alhora en les seves platges.

Tot just emprenem el viatge que ens faria confluir a la capçalera de l’Onada (en escriure-ho, jo també he notat una lleu vibració a la taula).

Començarà amb la tardor. Escalfem musculatura i articulacions que ja és aquí. Aquesta Onada no es gestarà al mar. Es notarà primer en carrers i places, en centres i ateneus, en associacions i entitats.

Allà ens trobarem! Fins aviat!

 

Silvestre Entredàlies