dissabte, 6 de març de 2004


ENYORAT AMIC

Enyorat amic d’ultramar,

T’escric des de la soledat del que va a la contra..

Sé que tu m’entendràs, doncs ets un home bo que viu en una terra on es camina descalç. Coneixes i respectes els ferms valors que van portar a la nostra espècie fins a l’estadi anterior a l’homo-conquistator-prepotentus.

Aquí, a l’altra banda,  en el costat “privilegiat” del món, concretament sota les regnes del més petit del “Trio de les Azores”, el corrent del pensament únic és summament fort; cada cop més barroer i menys subtil. Ens ofeguem.

Estem immersos en aquest riu ample, d’aigües fosques, crescut amb l’ajut de nous i inesperats afluents. És en aquest ambient on tèrboles pantalles de televisió-escombraries i murs de premsa afí encarrilen els cossos passius cap a la franja central del corrent. D’aquesta manera aïllen l’individu dòcil de la realitat exterior.

Si nedar riu amunt se’ns fa una gesta inabastable, el que si que ens és urgent és lluitar contra la desídia, contra el deixar-se conduir còmodament. De no fer-ho així, la inèrcia ens portarà sense remei cap a l’aiguabarreig i cap a mar obert; lluny de terra ferma. Des d’allà ens serà impossible retrobar els bons camins de la gent com cal que vam deixar aigües amunt.

Mahatma Ghandi va dir: ”És possible que puguis fer alguna cosa petita; doncs és important que facis alguna cosa petita”. El Capità Enciam ho reinterpretà: “Les petits canvis són poderosos”.

És seguint aquests consells que anirem a votar en aquestes eleccions, no ens quedarem a casa. Procurarem que el nostre vot no incrementi el corrent, el cabal, la terbolesa de les aigües i les espesses taques de caspa i gomina.

Enyorat amic, espero poder-nos veure aviat, mentrestant no canviïs, si et plau,






                                                                                      Silvestre  Entredàlies