diumenge, 13 d’octubre de 2013


ELS FOLLETS MARCIDORS


Tots tenim una tendència natural cap a l’optimisme o el pessimisme, les nostres circumstàncies també decanten, indubtablement, la balança.
Però aquesta tendència pot modificar-se, pot millorar amb una actitud personal positiva.
Cal, segons com, un esforç constant i fixar-se en els ímputs que ens hi ajudin.
En aquests temps en què les alegries són flors delicades que s'han de regar amb molta cura i extremar-ne la vigilància, us vull advertir sobre la presència subtil, però molt extensa d'uns éssers diminuts i perversos.
Solen parasitar congèneres nostres, persones a vegades molt properes que presenten uns símptomes inequívocs. Podem detectar que un interlocutor nostre està parasitat per un d'aquests individus per les seves reaccions en detectar motius d'alegria. Senyals inequívocs són: aixecament de cella, nerviós somriure burleta, expressions com “ja veurem”, “vols dir?”, “tu rai que totes et ponen”, “de moment”. En l'hoste també podem apreciar cara de pena i resignació que desapareix quan li sembla que no l'estem mirant.
S’instal·len en butxaques, bosses de mà, i altres llocs similars on puguin estar al cas de les converses del seu hoste.
Fixeu-vos, se'ls pot veure la punta d'una orella o bé percebre els copets de colze que fan als seus hostes per advertir-los que han d'aportar elements depriments a la conversa.
Semblen personatges solitaris i feréstecs, però en realitat el que volen és companyia, volen no estar sols en el seu espai negatiu, en el seu pessimisme i còmode abandó. Els fa molta ràbia que us hi acosteu amb un somriure franc als llavis, que camineu pel carrer xiulant una cançó.
Vigileu. Tots plegats hem de fugir de la seva influència o no ens en sortirem.
Si et descuides, mentre estàs explicant tal o qual altra cosa, si detecten alegria o optimisme, ràpidament et tiren una manta al cap i intenten dur-te a la foscor mitjançant les paraules del seu hoste.
Són els anomenats follets marcidors.
 Podem intentar rescatar l'hoste de la influència d'un d'aquests follets, encara que és una feina arriscada i requereix perícia i astúcia. Ens hi juguem l'humor i la integritat emocional. Es recomana no intentar-ho en solitari i sense ajuda d'un especialista.
Si detectem que la infecció és incipient en una persona molt propera a nosaltres, encara podem provocar que el follet no arreli. En ambients molt alegres, d'eufòria col·lectiva s'han donat casos de follets saltant del seu amagatall, sortint corrents i amagant-se ràpidament darrere un arbust o sota un cotxe aparcat.
Però creieu-me, si un i un altre dia veieu la punta de l'orella del follet i el vostre interlocutor (el seu hoste) insisteix en aixafar-vos la guitarra amb pobres arguments depressius, fugiu-ne sense dubtar-ho. Aquests éssers són perillosos, gelosos de l'alegria aliena. Són autèntics vampirs emocionals. Aquests petits peluts s'apropien, xuclen l'energia que els manté vius de l'optimisme del seu voltant. Si els ignorem, ens n'allunyem, no poden alimentar-se i poc a poc s’encongeixen, queden com una pelleringa inert al fons d'una butxaca, i solen acabar morint esmicolats dins la rentadora. El seu hoste, d'aquesta manera queda lliure de la seva perversa influència i ràpidament li canvia la cara i l'actitud.
Evitem doncs de caure en converses negatives i destructives i apropem-nos a persones de somriures francs i mirades clares què són mostra d'alegria i optimisme i garantia de que estem lluny de cap follet marcidor.

Silvestre Entredàlies