dissabte, 3 de setembre de 2011


ABRIL 2042 (segona part)

El mes passat us vaig convidar, si ho recordeu, a llegir la primera part d'un sorprenent document escrit a l'abril de l'any 2042. Us deia que aquest material m'havia arribat a les mans d'una manera molt sorprenent, desafiant tota lògica i tota llei espai-temporal.
En la primera entrega, l'enigmàtic autor explicava que ell i “l'Equip” havien rebut una “Missió” l'any 2007 que faria canviar totalment el món fins llavors conegut. Tot seguit, doncs, us transcric la segona  part:
“A principis del segon mil·lenni l’economia mundial estava cada cop més concentrada. En una dotzena de despatxos hi havia  gairebé tot el poder del planeta. Fins llavors Els Grans no s’havien posat d’acord, es miraven amb recel, però cada cop el grup es va anar fent més reduït, i finalment, gràcies a una persona que va saber catalitzar el procés, es van posar d’acord. Van anar a buscar els millors experts en cada tema i van analitzar la situació, que com tots intuíem i ningú volia creure, era molt greu. Les economies productives anaven desbocades, creaven unes demandes de materials i energia en una progressió insostenible. El clima estava molt ressentit, i com a sistema viu complex, podia en qualsevol moment empitjorar de cop i entrar en col·lapse. En cas de no actuar, veien imminent i indiscutible  el final de la civilització humana.  Anàvem, de totes totes, en molt pocs anys i segons els experts, a “l’Escenari Mad Max”.
Als Grans  els havia anat molt bé, els seus beneficis creixien a tota màquina i cada cop fagocitaven més i més competidors petits, francament se’ls feia difícil prendre la determinació de parar la locomotora en sec, però aquest  va ser finalment el veredicte: aturar immediatament la bogeria. Al cap i a la fi, només ells podien fer-ho, eren els que més tenien a perdre. I sobretot els que més tenien a guanyar, els que millor se’n sortirien després, si és que se’n sortia algú més.
Tradicionalment aquestes situacions s’havien resolt provocant una guerra en el territori afectat, però en aquest cas  la guerra hauria estat massa extensa, massa cara  i finalment potser incontrolable. Calia  innovar, i van reclutar “l’Equip” més adient, permeteu-me la  immodèstia que portessin endavant la “Missió”.
Immediatament ens vam posar a treballar. Amb la col·laboració inestimable i interessada dels grans banquers, primer calia exacerbar la cultura del crèdit. Accentuar uns canvis que ja s’havien produït, els quals feien les empreses, i després fins i tot els estats, totalment esclaus del crèdits que havien subscrit, no ja per créixer, sinó per pura supervivència. D’aquí al sobre endeutament, només hi ha un quart de volta de cargol.
Llavors calia crear uns déus anomenats Agències de Valoració de Riscos i posar-los a dir mentides. El crack està servit. Vam posar-li un nom fals (crisi), abans no sortís el seu nom veritable  (estafa). Primer van caure els incauts particulars, desprès empreses de petites a grans, llavors van començar a caure els estats, també començant pels petits, llavors a l’any 2012 va fer fallida el sistema de moneda única europea, va desaparèixer l’Euro.
La resta, fins avui, 2042, ja la coneixeu: les classes més desfavorides (ja el 98% de la població mundial) anorreades, , l’ecosistema del planeta, de moment,  salvat in extremis, la competència econòmica  destruïda. Tot un món nou preparat per ser espremut  per mitja dotzena de corporacions. Resumint: un èxit sense precedents, segons els Grans. Però jo, ja us ho vaig dir, ho deixo aquí, la malaltia se m’endú.
Que tingueu sort!
Hans Christian Fleischhaker
Port de Sóller, 18 d’abril de 2042”
Silvestre Entredàlies