INDESITJABLES
CICLISTES
En Gilbert hi
ha dies que porta unes sabates negres de cordons. Li agraden força, li són
còmodes.
Les va
combinant amb unes altres, uns mocassins marrons. Depèn dels pantalons que
dugui, de si ha plogut el dia abans i s'ha mullat els peus, o de si les té
embetumades o brutes, es calça unes sabates o altres. No te més rellevància ni
explicació.
Per
l'entretemps, vesteix una americana creuada, una mica antiquada, però de bona
confecció. L'alterna amb una jaqueta més informal, més còmoda; depenent d'on
hagi d'anar o amb qui s'hagi de veure. Així va circulant per Barcelona,
treballant, anant al cinema amb la xicota, o a la Barceloneta a fer un arròs
amb els companys.
Té un
coneixement profund dels carrers, els seus sentits de circulació, els
aparcaments. De les xarxes de metro i autobús, de la malla de carrils
bicicleta, les estacions del Bicing. Aquestes eines li permeten bellugar-se per
Barcelona d'una manera pràctica, elàstica i molt racional, combinant els
mitjans de transport.
Hi ha però, una
característica en la qual en Gilbert destaca sobre manera per damunt de
moltíssims dels nostres conciutadans. En Gilbert, un dia qualsevol pot anar
calçat amb mocassins o sabata de cordons, pot portar l'americana o la jaqueta,
pot anar al cine o a la feina, pot moure's en cotxe, a peu o en bici; però el
que sempre, sempre és, en qualsevol circumstància, és un grandíssim mal educat.
És el campió dels grollers, el nombre u dels incívics, el far i guia dels
caragirats. Arreu i en tot moment, fins i tot quan dorm, en Gilbert és un
malparit.
Per sort,
d'individus com ell, comptat i debatut, n'hi han ben pocs, d'altra manera la
convivència se'ns faria molt més difícil. Però, és clar, tot i ser minoria, es
fan notar massa. La gent ben educada i cívica, que configura la gran majoria,
passa més desapercebuda, discretament.
El fet és que
quan un ciutadà creua el seu camí amb el d'en Gilbert, sempre en rep una
patacada emocional, verbal, o fins i tot física.
I sembla que
aquest ciutadà no relaciona mai aquesta mala llet d'en Gilbert al fet que
pertany al grup de persones amb mocassins marrons, ni a la seva condició de
portar una jaqueta d'esport.
Quan en
Gilbert, anant en cotxe se salta perillosament un semàfor o escup ostentosament
a l'andana del metro, ningú no entra en còlera demanant la fi de la circulació
automobilística ni el tancament de la línia 1. En canvi, quan en Gilbert la fa
grossa damunt d'una bicicleta, el ciutadà, té una forta tendència d'incloure'l
automàticament, al col·lectiu dels ciclistes. I extrapola a tot al grup, sense
miraments, el sentiment de rebuig que provoquen les accions de l'individu en
qüestió. D'aquesta manera tots, quan anem amb bicicleta, passem a ser uns
indesitjables, un perill per a les ancianes, una amenaça pel fràgil equilibri
social.
Fins i tot,
circulant correctament en bicicleta, ens diuen que tots som uns brètols com en
Gilbert, i que si en aquest moment no infringim res és per puntual casualitat o
per equivocació.
Misteris
insondables de l'abstracció de la ment humana. Deu ser això. O potser és una
altra cosa i ens ho hauríem de fer mirar.
Silvestre
Entredàlies
