S.O.S.
Jo era dalt d’un gran vaixell, en
una hamaca de la coberta superior. El rumor dels motors i l’udolar del vent es
van anar, poc a poc, transformant en una veu solemne, decidida i clara. Em vaig
espantar, però de seguida, m’envair una immensa enteresa, una consciència
total. Sí, era ell, el gran vaixell, qui em parlava. Vaig entendre que ho feia
per a tota la tripulació, però sabent que només eren capaços d’escoltar-lo i
d’entendre’l els que es creien part del barco, que se’l feien seu, que
l’estimaven. Em parlà en aquests termes:
Jo, el vostre vaixell em sento obligat, no només a
parlar-vos, sinó a demanar-vos ajuda a tots els que m’escolteu.
Us seré clar, cal ser-ho en els moments crítics. El pont
de comandament està governat per titelles a les ordres de grans corporacions.
La seva vanitat i poder els fa cecs i indolents davant la meva ràpida
degradació.
A la sala de màquines la vida s’està fent del tot
insuportable: explotació, malalties, fam, lluites...
Els de dalt ja no poden utilitzar el tradicional sistema
de estossinar-los cada cop que algun d’ells prova d’aixecar el cap. No poden
perquè els compartiments estancs que els de dalt van construir estan
completament rovellats. Estic ben foradat. Els crits de la sala de màquines se
senten per tot el vaixell, i des d’allà es percep el luxe de les parts altes.
Estem a punt d’un motí general. La meva deteriorada estructura seria incapaç de
resistir-ho.
La situació es inèdita, requereix una solució imaginativa
i agosarada, alhora que participativa i consensuada. És per això que us faig
aquesta crida, fills meus, tots podeu i heu d’aportar el millor de vosaltres.
Cal redistribuir recursos, espais i
esforços, i establir la comunicació i la harmonia. Després, si us plau, fixeu
rumb a port segur i, allà, feu-me un manteniment a fons i una remodelació
total, ho necessitem per sobreviure i seguir la nostra singladura.
La veu es va anar transformant en
un tossut cant de cigala, i em va començar a semblar que tot havia estat un
somni quan vaig aixecar el vol de la coberta de proa. Just abans de
despertar-me vaig poder llegir al casc el nom del vaixell: PLANETA TERRA.
Es veu que estava pesant figues
recolzat en el mur de pedra, a l’exterior del Santuari de l’Ecologia. Davant
tenia un plafó instal·lat aquí per un dels millors homes del Vallès, la
inscripció ens recorda que si no aportem solucions, ens convertim en part del
problema.
Espero que ens veiem, sí, amb tu
que has llegit fins aquí, a la Festa per la Cultura de la Pau.
Sabrem llegir-nos als ulls que no
volem ser part del problema i que som capaços d’escoltar el vaixell.
Fins aviat.
Silvestre Entredàlies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada