METEO-PALAU... O NO
De tant en tant cal reflexionar i
saber interpretar els senyals que ens venen de l’entorn. Alguns ens assenyalen
camins que fins ara creiem adients i que se’ns tornen perjudicials o
perillosos.
Començo a estar convençut que
abans de publicar aquests articles n’hauria de passar còpia a l’Audiencia Nacional, al Tribunal Suprem
i al Tribunal Constitucional, sense
oblidar dos exemplars més: al Foro de
Ermua i a la Conferencia Episcopal
Española. Aquests assenyadíssims organismes em donarien el vist-i-plau i el
salconduit en cas que trobessin l’escrit adequat i convenient; i només si es
complís aquesta premissa publicaríem el text.
Otamendi, de Juana, Eric Bertran,
Rubianes i Oleguer no ho van fer i així els van les coses.
Per que no hagin de gastar tanta
tinta vermella corregint-me matusseries, potser que només els enviï un esbós o
millor simplement l’enunciat del tema. Que ells mateixos redactin i donin forma
a la composició. Serà perfecta, rodona. No pendrem mal, no llegireu incomoditats
i la meva vida serà plàcida i reposada com surant en un gran riu en arribar al
seu delta.
En la teoria, aquest mètode
podria funcionar però la agilitat no seria el seu fort. Dubto que cada mes
tinguéssim l’article a punt. No se m’interpreti amb aquesta frase que poso en
dubte l’abnegació, serietat i capacitat de treball d’aquests magnes estaments.
Una alternativa més senzilla, per
no molestar tan altes personalitats, seria reconduir la secció en un apartat de
meteorologia. Hauria de ser meteorologia recreativa. O millor meteorologia
observativo-poètica, o fins i tot meteorologia nimbo-pastoril. Una meteorologia
instantània, sense connexió amb dades del passat ni connectada amb models de
l’esdevenidor atmosfèric. He d’aconseguir allunyar-me de l’anàlisi
climatològica. No podré parlar de l’estiu que hem passat infestat de meduses i
d’aquest hivern sense fred ni pluja ni neu. No hi ha d’haver cap referència,
sobretot al terme ‘canvi climàtic’; hauria d’obviar aquest fenomen si no em
veig en cor de tractar-lo dins les més
estrictes formes del què és políticament neutre. Res que apunti cap a l’arrel
del problema: el malbaratament energètic i de recursos. D’altra manera les
còpies de l’article per a l’obtenció del corresponent certificat de correcció les
hauria d’enviar a Repsol, Exxon, Shell entre d’altres. I a aquesta gent tampoc
els agraden les pedres a la sabata, per petites que siguin.
Que n’és de complicada i
perillosa aquesta feina d’escriure, si no vols acabar com el rosari de
l’Aurora!
Al final la solució potser serà
que l’article surti en blanc i que cada lector escrigui el que li sembli bé. Us
aconsellaria però, que un cop us haguéssiu autollegit destruíssiu immediatament
el document sense testimonis ni altres lectors.
No vull per a vosaltres el que no
vull per mi.
Silvestre Entredàlies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada