LA CARTA REIAL
Aquest matí he rebut carta.
No és una carta qualsevol,
ja ho he vist abans d’obrir-ne el sobre. No era ni d’un banc, ni d’una
asseguradora, tampoc de la companyia del gas.
Portava estampat un segell d’un exotisme extrem, hi havia escrit el meu
nom i adreça amb una barroca cal·ligrafia.
Creia que el meu astorament
minvaria en llegir el remitent, però al contrari, he llegit el remitent amb
perplexitat: “ Ses Majestats Baltasar, Melcior i Gaspar. Palau Reial d’Orient”.
Tinc comptats amics capaços
d’una cosa semblant, i per la lletra no n’he reconegut a cap d’ells.
Tot seguit he tingut el
profund i màgic convenciment sobre l’autenticitat del document. Evidentment no
era cap broma ni cap maniobra publicitària. L’havien escrit els Reis Mags i
venia d’Orient, posaria la mà al foc.
M’ha costat recobrar la
serenor, de fet encara vaig de la til·la a la valeriana, però finalment he
estat capaç de llegir el missatge i de treure’n l’aigua clara.
En una nota al peu del text
diu que aquest serà enviat a tots els pares i mares, però com què l’enviament
es fa per mitjans màgics, però també terrenals,i preveient-ne possibles retards
us en faig cinc cèntims:
Els Reis demanen als pares
que els ajudin a fer arribar un missatge als seus fills. El que els volen dir
és que aquest any, especialment, facin una carta moderada. Actualment fins i
tot els Reis noten la crisi i ja no lliguen els camells amb llonganisses.
Tingueu en compte que la
canalla, per més ostentós que sigui un regal, copsa perfectament si ha sortit
del cor o de la cartera. Sap que el que importa és l’estimació que s’ha abocat
en cada present.
No us penseu pas que els
Reis volen amb aquesta estratègia estalviar-se uns calerons, el que volen és
repartir millor, portar il·lusió a totes les cases. Hi ha famílies, a moltes
parts del món, on no arriba la il·lusió, on aquesta recessió mundial que passem
encara els ha enfonsat més. Són llars del Congo, de Somàlia, d’Eritrea...
Demanen als pares que quan
escriguin la carta amb els seus fills, posin a la llista també algun present
per aquells nens. D’aquesta manera els nostres infants establiran vincles
afectius amb aquests desconeguts i potser de grans, nens d’aquí i nens d’allà
sabran construir un món que nosaltres no sabem fer.
D’altra banda, els infants,
oberts de mires com són, amb la seva visió pràctica, sense dramatismes ni
clixés potser ens encaminaran a nosaltres a llimar les desigualtats mundials,
per pura lògica, dignitat i sentit comú. No per caritat, per justícia.
Els Reis, manifesten també per
altra banda i solemnement en la seva carta que l’allau d’anuncis televisius,
les llumetes dels carrers i les trepanadores nadales no tenen res a veure amb
ells. Que quedi clar que se’n desmarquen.
Ells porten a les alforges
la il·lusió duradora de l’esperit, en cap cas l’enlluernament efímer del diner.
Servidor, Silvestre
Entredàlies, desitja que havent llegit aquest article no quedeu tan sobtats com
jo en rebre a la bústia tan Màgica i Reial correspondència.
Que passeu unes bones i
santes Festes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada