dissabte, 6 de desembre del 2008


LA CARTA REIAL


Aquest matí he rebut carta.

No és una carta qualsevol, ja ho he vist abans d’obrir-ne el sobre. No era ni d’un banc, ni d’una asseguradora, tampoc de la companyia del gas.  Portava estampat un segell d’un exotisme extrem, hi havia escrit el meu nom i adreça amb una barroca cal·ligrafia.

Creia que el meu astorament minvaria en llegir el remitent, però al contrari, he llegit el remitent amb perplexitat: “ Ses Majestats Baltasar, Melcior i Gaspar. Palau Reial d’Orient”.

Tinc comptats amics capaços d’una cosa semblant, i per la lletra no n’he reconegut a cap d’ells.

Tot seguit he tingut el profund i màgic convenciment sobre l’autenticitat del document. Evidentment no era cap broma ni cap maniobra publicitària. L’havien escrit els Reis Mags i venia d’Orient, posaria la mà al foc.

M’ha costat recobrar la serenor, de fet encara vaig de la til·la a la valeriana, però finalment he estat capaç de llegir el missatge i de treure’n l’aigua clara.

En una nota al peu del text diu que aquest serà enviat a tots els pares i mares, però com què l’enviament es fa per mitjans màgics, però també terrenals,i preveient-ne possibles retards us en faig cinc cèntims:

Els Reis demanen als pares que els ajudin a fer arribar un missatge als seus fills. El que els volen dir és que aquest any, especialment, facin una carta moderada. Actualment fins i tot els Reis noten la crisi i ja no lliguen els camells amb llonganisses.

Tingueu en compte que la canalla, per més ostentós que sigui un regal, copsa perfectament si ha sortit del cor o de la cartera. Sap que el que importa és l’estimació que s’ha abocat en cada present.

No us penseu pas que els Reis volen amb aquesta estratègia estalviar-se uns calerons, el que volen és repartir millor, portar il·lusió a totes les cases. Hi ha famílies, a moltes parts del món, on no arriba la il·lusió, on aquesta recessió mundial que passem encara els ha enfonsat més. Són llars del Congo, de Somàlia, d’Eritrea...

Demanen als pares que quan escriguin la carta amb els seus fills, posin a la llista també algun present per aquells nens. D’aquesta manera els nostres infants establiran vincles afectius amb aquests desconeguts i potser de grans, nens d’aquí i nens d’allà sabran construir un món que nosaltres no sabem fer.

D’altra banda, els infants, oberts de mires com són, amb la seva visió pràctica, sense dramatismes ni clixés potser ens encaminaran a nosaltres a llimar les desigualtats mundials, per pura lògica, dignitat i sentit comú. No per caritat, per justícia.

Els Reis, manifesten també per altra banda i solemnement en la seva carta que l’allau d’anuncis televisius, les llumetes dels carrers i les trepanadores nadales no tenen res a veure amb ells. Que quedi clar que se’n desmarquen.

Ells porten a les alforges la il·lusió duradora de l’esperit, en cap cas l’enlluernament efímer del diner.

Servidor, Silvestre Entredàlies, desitja que havent llegit aquest article no quedeu tan sobtats com jo en rebre a la bústia tan Màgica i Reial correspondència.

Que passeu unes bones i santes Festes.

   


Silvestre Entredàlies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada