NO HI HA RES COM UNA BONA DUTXA

Ja fa uns dies que segueixo menys de l’habitual diaris i telenotícies. El mes d’agost és propici a desintoxicar-se de la frenètica i mesquina actualitat. És molt útil fer dissabte mental de l’allau d’informació que ens aclapara cada dia.

En la qüestió de les guerres i els desastres humanitaris, també el concret ens eclipsa el global.

La urgència evita que ens fixem en el problema de fons. La nostra atenció informativa va saltant, esverada, d’ensurt en ensurt, d’emergència en emergència. Ara un tsunami, ara la invasió sagnant d’un país. Això sí, els conflictes que ens mostren són ben escollits, no sé per qui ni per què.

Marejats com ens tenen, no encertem a copsar les fonts dels conflictes, justament allà on s’hauria d’incidir si es tingués la voluntat real de canviar aquestes perverses i mil·lenàries tendències que porten a l’home a l’enfrontament mutu.

En els últims temps, sembla que certs poders occidentals vulguin atiar el foc de l’odi entre cultures, entre Orient i Occident. Lluny de buscar punts de trobada és com si es volgués posar sota sospita qualsevol xilaba, limitar la presumpció d’innocència als cristians de pell clara.

Els països àrabs, els veiem cada cop més a prop de l’Eix del Mal.

Si fos així, voldria dir que hi ha un sector del poder interessat en la guerra (com ha estat sempre), que domina la política i la premsa (com ho ha fet sempre), que treu gran profit de la cursa armamentista i dels conflictes bèl·lics (com n’ha tret sempre).

-Vol dir tot això que s’està creant un enemic on no hi era? -No, categòricament. Aquesta visió de la situació, sens dubte, deu ser producte de la meva tendència sarcàstica i recargolada, agreujada per un sobrevingut cop de calor.

Immediatament aniré a propinar-me una dutxa ben refrescant. Després que el meu cos i el meu cervell s’hagin recuperat de la hipertèrmia podré raonar correctament.

Veuré ben clar altre cop que els nostres governants dominen la situació i que fan tota mena d’esforços ben enfocats cap a la consecució de la pau mundial duradora. Veuré també que s’enfronten amb valentia a les pressions i interessos econòmics, vinguin d’on vinguin. I pel que fa a les multinacionals de l’armament, en el fons són una bona gent que el que desitgen de tot cor és tancar les seves empreses per falta de comandes, i dedicar-se a la pirotècnia recreativa, què carai!

Després engegaré la televisió per veure en detall si en l’últim bombardeig a la nena del mocador al cap el míssil li va arrencar la cama pel genoll o bé a l’alçada del cap del fèmur. Seguidament em faré el propòsit d’enviar dos paquets d’arròs i una manta per aquesta gent que pateix tant. Satisfet per la meva futura bona acció, i amb la fresca del vespre, m’aniré quedant plàcidament endormiscat.

Per les calorades de l’estiu no hi ha res com una bona dutxa ben fresqueta.

Silvestre Entredàlies