CAMÍ DE LA FONT

Parlo amb un bon amic i el trobo atrafagat.

L’afecta molt la marxa del món, que va com va, no com ha d’anar. El constant bombardeig de males notícies no el deixa raonar amb serenitat. El seu dia a dia, últimament tampoc li dona treva. Se li nota a la cara, no cal que ho digui.

Ell resumeix aquesta situació i el possible remei amb una frase ben explicativa: - Fa massa temps que no m’assec al costat de la font”.

Tinc tres diaris damunt la taula, oberts per tres notícies que dins la mateixa setmana, semblen formar un paquet, estan molt relacionades i m’han cridat l’atenció.

La primera diu: “Al-Qaida es desplega a l’Àfrica per preparar atemptats a Europa”. Hi ha un gran mapa de l’Àfrica on fan veure com de dolents són els terroristes, com de relacionats estan molts països amb les bombes de l’Iraq, i com de prop estan de casa nostra, d’on van i venen amb facilitat i freqüència. El lector veu cada cop més gran i més proper el famós Eix del Mal.

Potser ens volen portar a una nova Guerra Freda, on cal posicionar-se, on només hi ha bons i dolents, on les llibertats es poden retallar, sense queixa, en nom de la sacrosanta Seguretat Nacional.

A la font, l’aigua és fresca, brolla capriciosa, com un regal de la terra, és una bombolla de frescor i un esclat de vida sota la volta dels bedolls.

La segona notícia diu: “Al-Qaida capta joves a Catalunya per a la jihad a l’Iraq”. Amb això ens deuen voler dir que hem d’estar ben atents i colaborar amb la policia, què qualsevol locutori del barri pot ser un consolat de Bin Laden a Catalunya. Què una conversa entre dos individus de pell més fosca que la nostra amb una llengua estranya poden ser les serenes explicacions de com allistar-se en un escamot suïcida.

A la font, la molsa és tupida i s’hi acosten els tallarols. Aviat el primer pit-roig, xafarder, hi treu el nas tot portant records del nord. La tardor ja és aquí, i segons piula, allà dalt ja hi fa força fresca.

La tercera notícia diu: “AL-Qaida guanya la partida”. Explica que, passats cinc anys dels atemptats de l’11-S a Nova York, la xarxa de Bin Laden ha passat de ser un grup terrorista més o menys gran a ser una mena de marca comercial, una icona global, un motiu d’inspiració a nivell planetari. Potser com la Coca-cola, la Nike o el Barça. Llegeixo que el pitjor són els voluntaris que un cop acabats els entrenaments a Somàlia o altres llocs, tornen, ensinistrats i il·luminats als nostres carrers a fer vida normal mentre esperen el seu moment de glòria.

El diari no ho diu, però el lector pot llegir que si demà al matí, es troba al seu veí de color d’oliva a l’andana del metro carregat de paquets, en lloc de saludar-lo i somriure´l com cada dia faci’s el boig i esperi el següent convoi si no té molta pressa. Podria esbossinar-se amb tretze quilos de trilita.

Us confesso que escric aquest article camí de la font. Aniré a acomiadar-me del meu amic i a dir-li que .jo vaig passant.

Fins la tornada.

Silvestre Entredàlies