diumenge, 6 de setembre del 2015


EL MOTOCULTOR I L’ESCALA (3a part)

Ja fa un any d’aquells fets paranormals a les hortes de Caldes.
Amb les últimes calorades de l’estiu passat en Raül i en Gabriel van desaparèixer d’una manera peculiar, sense deixar pistes ni esperances.
En Ramon segueix convençut que en Raül va ser engolit pels terrossos que llaurava, arrossegat sota terra per un endimoniat motocultor. Així com també creu que a en Gabriel se’l va endur l’aire, cel enllà, agafat amb dos dits a un cordill de lligar les maleïdes tomaqueres. Podeu rellegir-ho de l’agost i el setembre de l’any passat per recordar-ne els detalls.

En Gabriel va agafar perspectiva tot just emprendre el vol. Els arbres no li deixaven veure el bosc, vaja, les tomaqueres no li deixaven veure l’hort.
En el cas d’en Raül el soroll ambiental i l’excés d’informació no li permetien processar tot el que li entrava al cervell i al cor. Ara, reclòs en aquest món subterrani, li és més fàcil concentrar-se, rumiar i pair la gran quantitat d’inputs que l’havia atabalat.
La qüestió és que ara ho veuen tot molt més clar. Des de fa un any, en aquest nou estadi, comencen a entendre el nostre món. A bones hores, ara que no hi poden tornar, o això és el que creu tothom.

En Ramon és qui me n’ha tingut al dia durant tot aquest any, ell d’alguna manera inabastable per mi hi està en contacte i al corrent. En Ramon però, no pot explicar-ho a tort i a dret, amb la seva fama de somiatruites i tocat de l’ala, a fe de Déu que no se’l creurien. És per això que m’ha demanat en confiança que ho expliqui jo, que com que faré veure que tot és inventat, podré desgranar els fets sense que em titllin de boig i m’apedreguin pel carrer.

M’ha promès que quedarem tots quatre, una nit allà a les hortes. Discretament, una nit que jugui el Barça, la farem petar i els direm que tothom els enyora molt, encara que no sigui del tot veritat. Ells ens diran com els va, i prendrem notes de la seva nova clarividència. D’aquesta manera, quan es torni a fer de dia i cadascú torni a la seva realitat, en Ramon i jo tindrem bones eines per governar el trencaclosques informatiu i emocional que portem al damunt.
En successives trobades els farem consultes, ja concretes sobre el que ens amoïna. En Gabriel i en Raül s’hi han ofert, els engresca la idea de ser més útils al món ara que ja no hi són que no pas quan hi eren. En Ramon i jo farem de vectors per canalitzar les seves aportacions.
El nostre entorn se sorprendrà del nostre sobtat encert en tots els temes, però sobretot haurem de mantenir el secret al màxim i atribuir-ho tot a la casualitat o la inspiració.
És clar que si dic que és ficció pura, tinc carta blanca.

Tot i que és força improbable, si sobtadament em trobeu coherent i encertat en les nostres futures converses ja sabeu a què atribuir-ho.
A en Ramon no li feu ni cas. Creieu-me a mi, que us juro que tot és inventat. No tinc cap ganes d’anar a la foguera.



Silvestre Entredàlies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada