diumenge, 3 de gener del 2016


OBRES MAJORS


Una colla de cosins comparteixen el mas de l’avi. Ell els hi va llegar perquè en gaudissin i a l’hora el preservessin de l’atac del temps i el passessin, al seu moment a les futures generacions.
Uns el milloren, hi treballen, hi dediquen temps, esforços i diners per deixar-lo cada dia millor.
Altres només hi van a jeure sota els pins, fotre xeflis i becaines, no fent cas dels avisos que els dóna la casa, de l’aixeta que degota, d‘aquelles teules trencades, ni de les parets que s’haurien de pintar. Tan els fot que tot caigui a trossos, mentre no sigui avui. Si ho arregla un altre, bé, si no que peti.
Són maneres d’entendre la vida, de percebre l’entorn.

Hi ha hagut societats, civilitzacions més respectuoses amb la natura, que la nostra. El mas de l’avi no ens pertany, en som els responsables.
La nostra societat capitalista, industrial, productivista, antropocèntrica, no té cura ni estima prou l’entorn natural. L’explota i mira de treure’n el màxim profit. El respecte, l’admiració i fins i tot el temor que li hauria de tenir a la Mare Terra el trasllada cap a divinitats inventades per l’home, o fins i tot altres entelèquies més vàcues.

La filosofia del “merda pel qui quedi” és el que sembla triomfar.
De res servirà educar els fills, procurar-los un futur, mirar per l’economia, o altres qüestions de la societat si no afrontem el repte principal que tenim.
Hem de ser els cosins que estimen i es desviuen pel mas, i fugir d’actituds conformistes i de dropo.

S’ha acabat l’època del Capità Enciam, quan els petits canvis eren poderosos. Ara calen canvis profunds, estructurals i immediats si volem salvar la casa de tots. Ja no per generacions futures, sinó per la nostra, atesa la velocitat en la que s’està degradant el fràgil equilibri del medi ambient i del clima mundial.

La classe dominant, l’establishment, ens volen fer creure que han passat de cop i volta de no creure’s el canvi climàtic al convenciment d’haver fet tard per fer-hi alguna cosa.
És la clara estratègia de qui, tenint les eines a les mans, no té cap intenció d’enfrontar-se a una situació que se li presenta. Primer negar l’existència de la realitat, i immediatament afirmar que ja fa tard. Aquesta actitud l’eximeix de qualsevol actuació. És pur teatre i ho sabem. Però és en aquest paradigma on les empreses tradicionals, de les elits extractives i depredadores es troben còmodes i poden seguir destruint la casa on vivim.

Potser en tenim part de culpa nosaltres, les bases, els ciutadans, potser no hem pressionat prou. Potser fins ara els problemes i les qüestions urgents no ens deixaven temps i forces per els temes importants.
Però ara, el clima i el medi ambient no només és el més important, també ha passat a ser el més urgent.
No ens podem adormir a la palla. Ara que hem vist que el problema és estructural i immediat hem d’arremangar-nos i treballar de valent. Som l’última generació que pot salvar l’herència de tanta i tanta gent que ens ha precedit i que ens ha llegat aquest tresor. Sobre nosaltres cau la gran responsabilitat, ni ho van poder fer els nostres pares, ni podran els nostres fills. I la nostra és l’única espècie de l’ecosistema culpable del desequilibri i l’única que pot revertir-lo. Tenim doncs un compromís envers el passat i el futur, i en vers tota la riquesa vital amb qui compartim el planeta.



Silvestre Entredàlies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada