diumenge, 7 de febrer de 2016


PER AL BÉ COMÚ

En les relacions socials ens regeixen uns valors que ens han fet sobreviure i créixer com a grup i com a espècie.
L'honestedat, l'empatia, la confiança, l'estimació, la cooperació, la solidaritat i la voluntat de compartir ha fet de la nostra espècie el que som.
Sense aquestes característiques adquirides per la humanitat no hauríem sobreviscut. Com a animals som dels més dèbils, i les característiques citades abans ens han portat fins la cúspide del regne animal.
 
Bé, les normes amb les que ens dotem els grups humans premien aquests aspectes i castiguen la seva vulneració. Altra cosa és que s'apliquin amb més o menys encert o eficàcia, però les constitucions dels països i els principis de les religions van per aquest camí.
 
Si tornem a llegir aquesta llista aproximada de valors ens adonarem que això és cert en tots els àmbits de les relacions socials, excepte en un, l'economia.
En les relacions entre empreses o entre empreses i treballadors aquests principis no s'apliquen. I així ens va. Així li està anant al sistema productiu i econòmic mundial.
Aquesta manera d'actuar del món empresarial, només pensant en el benefici econòmic, és “contra natura”, i d'aquesta manera ho deia ja Aristòtil. No estic dient res nou.
Però potser és ara un moment en el que aquesta economia ens ha portat als últims metres d'un carreró aparentment sense sortida. Un atzucac de crisi econòmica, climàtica, de recursos. En definitiva, diferents cares d'un poliedre que és en essència una crisi de valors en l'economia productiva.
 
Per empitjorar la situació, aquesta no aplicació de principis bàsics socials en l'economia, ha contaminat greument els altres aspectes de les relacions humanes. I ja sembla de somiatruites, de bonista o de lliri-a-la-manista parlar de l'honestedat, l'empatia, la confiança, l'estimació, la cooperació, la solidaritat i la voluntat de compartir com a valors inherents a l'home.
 
Hi ha tendències del pensament que afirmen que l'home és el llop de l'home, que portem una bèstia individualista i egoista dins nostre. Que així ha funcionat sempre i així funcionarà.
Des que érem petits grups capaços de caçar mamuts, de guarir els nostres malalts i tenir cura dels ancians que no som així. No hauríem sobreviscut amb l’individualisme actual.
Altra cosa és que el fet de desconfiar del germà ens faci més dòcils al poder establert. Divideix i venceràs, diu la màxima.
 
On vull anar a parar, direu? Doncs a què s'ha fet l'hora d'aplicar l’ètica al món empresarial com a salvació de l'economia, que serà la salvació de l'espècie. Aplicar-la per evitar que ens mengem els uns als altres fins que no quedi ningú. Aplicar-la com l'apliquem en les nostres relacions personals pròximes.
Les empreses no ho aplicaran de franc ni de manera suïcida en un univers empresarial caníbal, sinó que s'ha de promoure una legislació que premiï el balanç del bé comú com acompanyant del balanç financer i que procuri avantatges fiscals i legals a les empreses i corporacions que cerquin un bé equitatiu, que siguin respectuoses amb els seus treballadors, amb el medi ambient, amb el client i amb les generacions futures.
 
Ja us he dit abans que jo no invento res, però sí que us ho explico. I si creieu que es pot avançar per aquest camí us recomano la lectura del llibre “L'economia del bé comú”, de Christian Felber.
No serà la solució definitiva, però és un dels nous corrents dels quals sortirà quelcom positiu per sortir del túnel.
Silvestre Entredàlies

1 comentari:

  1. Totalment d'acord, sr. Entredàlies. Però la cosa no serà bufar i fer ampolles Oi?
    Farem el que estigui a les nostres mans per millorar la situació :o)
    A veure si trobo els moments per llegir aquest llibre que recomaneu.
    Una abraçada

    ResponElimina