PER AL BÉ COMÚ
En les
relacions socials ens regeixen uns valors que ens han fet sobreviure i créixer
com a grup i com a espècie.
L'honestedat,
l'empatia, la confiança, l'estimació, la cooperació, la solidaritat i la
voluntat de compartir ha fet de la nostra espècie el que som.
Sense aquestes
característiques adquirides per la humanitat no hauríem sobreviscut. Com a
animals som dels més dèbils, i les característiques citades abans ens han
portat fins la cúspide del regne animal.
Bé, les normes
amb les que ens dotem els grups humans premien aquests aspectes i castiguen la
seva vulneració. Altra cosa és que s'apliquin amb més o menys encert o
eficàcia, però les constitucions dels països i els principis de les religions
van per aquest camí.
Si tornem a
llegir aquesta llista aproximada de valors ens adonarem que això és cert en
tots els àmbits de les relacions socials, excepte en un, l'economia.
En les
relacions entre empreses o entre empreses i treballadors aquests principis no
s'apliquen. I així ens va. Així li està anant al sistema productiu i econòmic
mundial.
Aquesta manera
d'actuar del món empresarial, només pensant en el benefici econòmic, és “contra
natura”, i d'aquesta manera ho deia ja Aristòtil. No estic dient res nou.
Però potser és
ara un moment en el que aquesta economia ens ha portat als últims metres d'un
carreró aparentment sense sortida. Un atzucac de crisi econòmica, climàtica, de
recursos. En definitiva, diferents cares d'un poliedre que és en essència una
crisi de valors en l'economia productiva.
Per empitjorar
la situació, aquesta no aplicació de principis bàsics socials en l'economia, ha
contaminat greument els altres aspectes de les relacions humanes. I ja sembla
de somiatruites, de bonista o de lliri-a-la-manista parlar de
l'honestedat, l'empatia, la confiança, l'estimació, la cooperació, la
solidaritat i la voluntat de compartir com a valors inherents a l'home.
Hi ha
tendències del pensament que afirmen que l'home és el llop de l'home, que
portem una bèstia individualista i egoista dins nostre. Que així ha funcionat
sempre i així funcionarà.
Des que érem
petits grups capaços de caçar mamuts, de guarir els nostres malalts i tenir
cura dels ancians que no som així. No hauríem sobreviscut amb l’individualisme
actual.
Altra cosa és
que el fet de desconfiar del germà ens faci més dòcils al poder establert.
Divideix i venceràs, diu la màxima.
On vull anar a
parar, direu? Doncs a què s'ha fet l'hora d'aplicar l’ètica al món empresarial
com a salvació de l'economia, que serà la salvació de l'espècie. Aplicar-la per
evitar que ens mengem els uns als altres fins que no quedi ningú. Aplicar-la
com l'apliquem en les nostres relacions personals pròximes.
Les empreses no
ho aplicaran de franc ni de manera suïcida en un univers empresarial caníbal,
sinó que s'ha de promoure una legislació que premiï el balanç del bé comú com
acompanyant del balanç financer i que procuri avantatges fiscals i legals a les
empreses i corporacions que cerquin un bé equitatiu, que siguin respectuoses
amb els seus treballadors, amb el medi ambient, amb el client i amb les
generacions futures.
Ja us he dit
abans que jo no invento res, però sí que us ho explico. I si creieu que es pot
avançar per aquest camí us recomano la lectura del llibre “L'economia del bé
comú”, de Christian Felber.
No serà la
solució definitiva, però és un dels nous corrents dels quals sortirà quelcom
positiu per sortir del túnel.
Silvestre
Entredàlies
Totalment d'acord, sr. Entredàlies. Però la cosa no serà bufar i fer ampolles Oi?
ResponEliminaFarem el que estigui a les nostres mans per millorar la situació :o)
A veure si trobo els moments per llegir aquest llibre que recomaneu.
Una abraçada