dijous, 3 de març del 2016


INDESITJABLES CICLISTES
 
En Gilbert hi ha dies que porta unes sabates negres de cordons. Li agraden força, li són còmodes.
Les va combinant amb unes altres, uns mocassins marrons. Depèn dels pantalons que dugui, de si ha plogut el dia abans i s'ha mullat els peus, o de si les té embetumades o brutes, es calça unes sabates o altres. No te més rellevància ni explicació.
 
Per l'entretemps, vesteix una americana creuada, una mica antiquada, però de bona confecció. L'alterna amb una jaqueta més informal, més còmoda; depenent d'on hagi d'anar o amb qui s'hagi de veure. Així va circulant per Barcelona, treballant, anant al cinema amb la xicota, o a la Barceloneta a fer un arròs amb els companys.
 
Té un coneixement profund dels carrers, els seus sentits de circulació, els aparcaments. De les xarxes de metro i autobús, de la malla de carrils bicicleta, les estacions del Bicing. Aquestes eines li permeten bellugar-se per Barcelona d'una manera pràctica, elàstica i molt racional, combinant els mitjans de transport.
 
Hi ha però, una característica en la qual en Gilbert destaca sobre manera per damunt de moltíssims dels nostres conciutadans. En Gilbert, un dia qualsevol pot anar calçat amb mocassins o sabata de cordons, pot portar l'americana o la jaqueta, pot anar al cine o a la feina, pot moure's en cotxe, a peu o en bici; però el que sempre, sempre és, en qualsevol circumstància, és un grandíssim mal educat. És el campió dels grollers, el nombre u dels incívics, el far i guia dels caragirats. Arreu i en tot moment, fins i tot quan dorm, en Gilbert és un malparit.
Per sort, d'individus com ell, comptat i debatut, n'hi han ben pocs, d'altra manera la convivència se'ns faria molt més difícil. Però, és clar, tot i ser minoria, es fan notar massa. La gent ben educada i cívica, que configura la gran majoria, passa més desapercebuda, discretament.
 
El fet és que quan un ciutadà creua el seu camí amb el d'en Gilbert, sempre en rep una patacada emocional, verbal, o fins i tot física.
 
I sembla que aquest ciutadà no relaciona mai aquesta mala llet d'en Gilbert al fet que pertany al grup de persones amb mocassins marrons, ni a la seva condició de portar una jaqueta d'esport.
 
Quan en Gilbert, anant en cotxe se salta perillosament un semàfor o escup ostentosament a l'andana del metro, ningú no entra en còlera demanant la fi de la circulació automobilística ni el tancament de la línia 1. En canvi, quan en Gilbert la fa grossa damunt d'una bicicleta, el ciutadà, té una forta tendència d'incloure'l automàticament, al col·lectiu dels ciclistes. I extrapola a tot al grup, sense miraments, el sentiment de rebuig que provoquen les accions de l'individu en qüestió. D'aquesta manera tots, quan anem amb bicicleta, passem a ser uns indesitjables, un perill per a les ancianes, una amenaça pel fràgil equilibri social.
Fins i tot, circulant correctament en bicicleta, ens diuen que tots som uns brètols com en Gilbert, i que si en aquest moment no infringim res és per puntual casualitat o per equivocació.
 
Misteris insondables de l'abstracció de la ment humana. Deu ser això. O potser és una altra cosa i ens ho hauríem de fer mirar.
 
Silvestre Entredàlies

1 comentari:

  1. Amb els motoristes també passa :-/
    Vagi bé sr. Entredàlies :o)
    abraçada

    ResponElimina