diumenge, 5 de juny del 2016


UN JOC MOLT PERILLÓS


En altres temps, érem altres persones, adolescents en construcció. Llavors, a l’institut escollíem al delegat de la classe. I aquest fet, com gairebé tots, oferia l’oportunitat de fer sortides de to.
En un acte en el que ara en diríem “bulling”, votàvem al menys capacitat per al càrrec. Al més tímid, al menys empàtic, a l’ase dels cops. Ho perpetràvem per pura i primitiva diversió.
Era com una broma de mal gust, com un linxament al diferent, i de passada reflectia menyspreu cap a la institució del delegat, als òrgans de representació als quals pertanyia, i a l’estament de l’Institut en general. Aquestes paperetes amb el nom del més inadequat i xocant dels companys constituïen una petita acció punk. Oferien catarsi, pertinença a la tribu, però sobretot, exercien les nostres ganes de riure’ns del mort i del que el vetlla. Pollastres com érem, aquest pinso ens sadollava.

Està clar que el personatge que rebia els vots no estava dotat per a convertir-se en un bon representant del col·lectiu. En realitat, ni un sol dels capsigranys que el votàvem o en fèiem campanya el volíem per a delegat, de fet, no el volíem ni per a delegat ni per a res.
Sortosament per al col·lectiu i per al protagonista, aquests processos, passada la pujada del sidral, acabaven bé. El tutor comptava fins a deu, tornava a comptar, bufava uns quants cops el seu ja escàs serrell, i quan creia que havia aplicat prou màniga ampla, posava tot el seu mestratge en marxa. Apel·lava a la maduresa que deia que teníem i ens donava oportunitat i confiança per tal que a l’hora de la veritat recuperéssim el seny i escollíssim un representant digne i capaç. I així era cada cop. Sabíem rectificar a temps i no fotre’ns autogols amb un cap de ramat que ens hagués dut pel pedregar.
Vist en perspectiva, de fet ens hi jugàvem poca cosa, amb la tria del delegat, i el sidral que haguéssim muntat només ens afectava a nosaltres. Tot i això i que érem personetes a mig acabar, carn hormonada d’institut, ho sabíem reconduir a temps.

Vosaltres, ciutadans adults dels Estats Units d’Amèrica, segur que també podreu evitar que el vostre enorme sidral surti del got.
Ànims, si dieu ser el pot de les essències de les democràcies més avançades del món lliure, demostreu-ho!
Coratge, sou ciutadans capaços, madurs defensors del menys dolent dels sistemes de govern!
Sembla que us ho esteu passant d’allò més bé, però a hores d’ara ja ens teniu prou espantats. Penseu que la vostra decisió afecta tot el món. L’equilibri de l’economia mundial, i el que és més important, el rumb de les tensions i conflictes armats d’arreu del món està en joc. Esteu votant un boig amb una caixa de petards. I està a punt d’entrar dins l’arsenal. Confio que domineu els tempos de les vostres bromes de mal gust, però no les acabo de tenir totes.
Encara sou a temps d’aturar aquesta broma macabra de projectar cap a la Sala Oval de la Casa Blanca un espècimen com en Donald Trump.

 
Silvestre Entredàlies

2 comentaris:

  1. Jo no les tinc totes, M Rosa :-/

    Vaig amb una mica de retard en llegir-vos, senyor Entredàlies. I en veure el títol de l'article pensava que acabaríeu parlant del nostre petit país
    Una abraçada

    ResponElimina